Un quart de la població viu en risc de pobresa a causa de les polítiques públiques insuficients

El nou informe d’indicadors socials d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) constata que en els darrers quinze anys, de manera constant, una de cada quatre persones es troba en situació de pobresa o exclusió a Catalunya. L’INSOCAT 17 va ser presentat en un acte d’ECAS amb el politòleg Pablo Simón en què s’ha subratllat que a Catalunya hi ha una bossa sostinguda de població que pateix pobresa de manera estructural, fins i tot quan milloren indicadors macroeconòmics com el PIB. Es tracta d’un 25% de la població que té grans dificultats per sostenir una vida digna. Aquest segment queda invisibilitzat perquè “al nostre país tenim classes mitjanes i altes properes que redistribueixen per a elles, mentre les classes baixes ho són tant, que resulten invisibles; no veiem la pobresa i la redistribució no preocupa, per això l’Estat de Benestar no combat realment la desigualtat”, explica Pablo Simón.

Els dos grans moments de recuperació econòmica després de les crisis de 2008 i de la covid el 2020 no han repercutit en una millora del benestar de la població desafavorida i la pobresa enquistada s’ha mantingut a la cua d’Europa: el 26% de taxa AROPE (At Risk Of Poverty or Exclusion) de l’Estat espanyol contrasta amb el 21,6% de mitjana a la UE.

Un dels components de la taxa AROPE, la privació material severa, 2009 i 2023: ha passat del 3,1% de la població el 2009 al 8,9% el 2023. Això vol dir que cada cop les llars tenen més dificultats per arribar a finals de mes o assumir costos imprevistos. Per a la infància, significa heretar la pobresa: un 32,5% dels menors estan en risc i la taxa AROPE de les persones que només tenen educació primària o no arriben a completar-la és del 33,7%, davant el 13,1% dels qui tenen educació superior. Les persones d’origen migrat són el col·lectiu amb un major diferencial: un 46,8%, està en risc de pobresa o exclusió, mentre que entre les persones amb nacionalitat espanyola la xifra és del 19,4%.

L’informe apunta a l’encariment del cost de la vida, i en especial la pujada disparada dels preus de l’habitatge, sobretot des del 2020, sense una correlació en l’evolució dels salaris, com a element clau per entendre aquest empobriment generalitzat de la població “L'habitatge actua com a generador de pobresa a Catalunya”, ha afirmat Marta Garcia. El 33% de les persones que viuen de lloguer estan en risc de pobresa, davant del 12% en règim de propietat. Les persones estrangeres pateixen en molta major proporció situacions de dificultat per fer front a les despeses de l’habitatge (23,6% vs 9,6%). D’altra banda, el 2023 un 20% de la població no pot mantenir la llar a una temperatura adequada, un indicador que el 2013 era del 5%. 

Davant aquesta situació, les entitats socials reclamen més inversió social i polítiques més valentes.