Els 320.000 catalans que reben ajuda alimentària necessiten una atenció social integral

En el debat hi va intervenir la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, el president de Creu Roja Catalunya, Josep Marquès, i el president de la Federació dels Bancs dels Aliments, Joan Ramon Saura. A l'Ateneu barcelonès hi van assistir unes 120 persones procedents d’entitats socials, d’administracions, del món acadèmic i d’altres organitzacions de la societat civil.

El coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist va presentar abans del debat el dossier ‘Dignificar i defensar el dret a l’alimentació’, elaborat per Creu Roja a Catalunya. El dossier alerta que la cronificació de la pobresa i el creixement de la desigualtat poden posar en risc el dret a l’alimentació suficient i saludable i, en conseqüència, la seguretat alimentària de les persones en situació de vulnerable.

Posteriorment, Mercè Darnell de Càritas diocesana de Barcelona va presentar la targeta moneder d’impacte social, un nou instrument impulsat per aquesta entitat eclesial per dignificar la distribució d’aliments i facilitar que les persones usuàries puguin accedir també a aliments frescos per atendre les seves necessitats alimentàries. Gràcies a acords amb diverses Administracions, la implantació d’aquesta targeta moneder s’està estenent avui a diversos municipis catalans.

Les entitats socials participants en el debat van alertar que no és previsible que l’augment de les persones ateses en projectes d’ajuda alimentària es reverteixi en un futur pròxim. Tot i que la taxa d’atur està disminuint a Catalunya des de 2012 (23,8% el 2012, 21,9% el 2013 i 19,9% el 2014), això no ve acompanyat d’una disminució de la taxa de risc de pobresa, que augmenta del 19,3 al 19,8% entre 2012 i 2013 segons Idescat (del 2014 encara no hi ha dades disponibles). El caràcter precari de molts dels llocs de treball que s’han generat durant aquest període podria explicar aquesta aparent contradicció. A més, segons dades de l’EPA, el nombre de persones que porten més de dos anys a l’atur a Catalunya ha seguit creixent entre 2012 i 2014, passant de 294.800 a 318.000 persones.

Càritas, Creu Roja i els Bancs dels Aliments van defensar que cal apostar per la dignificació de l’ajuda alimentària. La dignificació alimentària passa per complementar l’ajuda alimentària amb mesures d’acompanyament que promoguin una atenció més integral a les persones en situació de vulnerabilitat, ja sigui per cobrir d’altres necessitats bàsiques (habitatge, higiene, escola...) com sobretot per promoure les seves oportunitats de trobar feina, mitjançant programes ocupacionals i de formació. Aquesta és justament la direcció que pren el nou model del Pla d’ajuda alimentària de la Unió Europea, que constarà de mesures d’acompanyament que finançarà el Fons Social Europeu per complementar els aliments repartits amb el pressupost del FEAD (Fons d’Ajuda Europea per a les persones més desfavorides). Tot i això, cal matisar que, en el cas  de Catalunya i l’Estat espanyol, s’ha perdut l’oportunitat d’incorporar a aquest pla d’ajuda alimentària més accions per oferir una atenció integral als seus usuaris i usuàries. El programa operatiu presentat per l’Estat espanyol per desenvolupar aquest nou model durant el període 2014-2020 preveu que tan sols el 4,62% del seu pressupost es destini a mesures d’acompanyament.

En el debat també es va ressaltar que la lluita contra el malbaratament alimentari i el suport empresarial són les principals vies que permetran fer créixer quantitativament l’ajuda alimentària en el futur.  Per això, cal seguir incrementat els acords amb les cadenes de distribució, restaurants o qualsevol tipus d’indústria, comerç o establiment que generi excedents alimentaris, en la línia del que està promovent el Grup de Captació d’Aliments de la Taula de Distribució Solidària d’Aliments impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Pel què fa malbaratament alimentari, a Catalunya, es calcula que, cada any, es desaprofiten 262.471 tones d’aliments a les llars, comerços i restauració, però aquesta xifra s’eleva fins a 750.000 si es té en compte també el desaprofitament d’aliments en agricultura, indústria alimentària i distribució a l’engròs. Això equival a un malbaratament de 101 Kg per persona cada any, segons dades de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El dossier també se centra a analitzar els projectes dels dos grans operadors del Pla d’ajuda Alimentària de la UE (des de 2014, Pla d’Ajuda als mes desfavorits de la UE) a l’Estat Espanyol: la FESBAL (Federació Espanyola de Bancs d’Aliments) i la Creu Roja. Aquest pla és el projecte de més envergadura que es desenvolupa arreu de l’Estat i de la Unió Europea per cobrir les necessitats d’alimentació de la població més vulnerable i, només a Catalunya, arriba a més de 320.000 persones a l’any.  

Concretament, durant el 2014, els 4 bancs d’aliments de Catalunya van repartir un total de 22.398.175 Kg d’aliments per a un total de 260.497 persones, mitjançant 697 entitats. Aquestes xifres representen un increment del 42,61% respecte a l’any 2010 en nombre de Kg i del 84,92 % pel que fa als usuaris i usuàries.

I Creu Roja a Catalunya, com ha entitat designada per la distribució del Pla d’ajuda als més desafavorits de la UE, ha repartit 3.443.726,68 kg d’aliments entre 158.050 persones, mitjançant 449 entitats adherides. Durant el 2014, la Creu Roja ha distribuït ajuda alimentària a 232.892 persones.