ENTREVISTA DEL MES

"El Tercer Sector ha d'augmentar el seu grau d'independència del finançament públic"

1) El passat 7 de novembre vau celebrar l'Assemblea General Ordinària. Quin balanç feu dels darrers anys i quins reptes es planteja el Moviment Laic i Progressista pels propers anys?

El Moviment Lai i Progressista ha lluitat des de la seva creació per ocupar un espai de centralitat a la societat catalana. I ho ha aconseguit. Durant els darrers tres anys ha mantingut aquesta centralitat, malgrat el reviscolament dels moviments antiil·lustrats a dreta i esquerra. La laïcitat i el lliurepensament ocupen un lloc de  privilegi entre els principis ordenadors de la convivència i entre les opcions de consciència.

Ara volem continuar avançant en la gestió oberta del pluralisme i en la vertebració solidària de la comunitat dels incrèduls, escèptics i altres convençuts del significat creatiu del dubte.

2) Fa un any que esteu treballant molt intensament amb l'Associació de Mestres Rosa Sensat per a confluir en un Moviment d'Educació Popular. Com van les converses? Podrem veure a casa nostra l'articulació d'un espai on mestres i educadors en el temps de lleure comparteixin un projecte comú?

En realitat, ja estem treballant junts. El nostre referent compartit és Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva escola moderna. L’escola moderna concebuda com un projecte integral d’educació emancipadora al llarg de tota la vida.

Això uneix tots els sectors de l’ensenyament formal i informal, en un objectiu compartit de formació de ciutadans lliures i responsables, que gaudeixen d’una veritable igualtat d’accés al que alguns cops s’anomena ascensor social.

3) Quina valoració feu de l'educació avui a Catalunya? Com la podrà afectar la "llei Wert" i les contínues retallades en els pressupostos públics?

L’educació avui a Catalunya no ha superat els vells esquemes de la segregació de classes socials i de comunitats d’origen. Descansa en un pes excessiu de l’ensenyament concertat, mal entès com una alternativa permanent quan va ser concebut com un remei transitori.

Deixi’m que li posi un exemple: es diu”centre concertat per la Generalitat”  i no  “centre concertat amb la Generalitat” i amb això no només es força la gramàtica sinó que també es pretén canviar les institucions.

La Llei Wert es un mes del moviments pendulars de la política educativa, que perjudicarà la integració ciutadana al pretendre recuperar elements de segregació de caràcter comunitarista (com la religió o la llengua).

Les retallades ja no són una política, són una condemna i una realitat amb la que conviure i han de ser combatudes amb alternatives dels pares i dels veïns de cada escola pública, posant l’escola al centre de la vida diària, donant-li protagonisme i suport.

4) Vostè és el president de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, entitat membre del Moviment Laic i Progressista, quina creu que és l'aportació social i política que fa avui la Fundació?

La Fundació Ferrer i Guàrdia és un laboratori d’idees noves adreçades a despertar una democràcia adormida, contràries a l’unanimisme i defensores del dret a la diferència. La Fundació defensa una societat oberta, una democràcia de qualitat i l’exercici individual i col·lectiu de la responsabilitat ciutadana en la tutela del que és comú, del que és de tots.

5) El Tercer Sector Social català viu una època de dificultats i canvis. En què hauria de millorar i canviar per sortir-ne reforçat d'aquesta etapa de crisi?

Al meu parer, el Tercer Sector ja ha començat la seva reforma radical: professionalització de la gestió, eficàcia i eficiència en la gestió dels recursos escassos, qualitat del servei diferenciat que ofereix i captació de fons entre petits, mitjans i grans donants. El Tercer Sector ha d’augmentar el seu grau d’independència del finançament públic i fer-se creditor del finançament particular amb desgravacions fiscals. Tot això, probablement, des d’un trencament de les fronteres que converteixi en normal el transvasament de fons en la direcció Nord-Sud, per entendre’ns, en el ben entès de que Catalunya, juga els dos papers, el de Nord i el de Sud, simultàniament.