Intens debat social sobre la ILP que demana una renda garantida de ciutadania
Entitats demanen als partits que s'encarregui un estudi per saber el cost que tindria.
El passat 21 d’abril van acabaR la ronda de compareixences al Parlament de Catalunya en relació a la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania. Durant les més de 80 compareixences les entitats socials que hi van participar van demanar al Parlament que doni resposta amb la màxima celeritat a la petició presentada amb el suport de més de 120.000 signatures i cinquanta organitzacions.
La ILP per demanar una Renda Garantida de Ciutadania sorgeix amb la voluntat de donar compliment a l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, segons el qual “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”.
Per la seva banda, ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, va emetre un comunicat el qual demanava un estudi rigorós i contrastat que permeti conèixer el cost real que suposaria, ja que les referències durant les compareixences i en el debat públic a diferents models de renda –garantida, bàsica, mínima, de subsistència...— ha donat peu a estimacions molt dispars, que van des dels 1.570 fins els 52.900 milions d’euros.
Per ECAS, la urgència d’una prestació com la que planteja la ILP de la RGC, agreujada per la reforma pendent de la Renda Mínima d’Inserció, exigeix accions immediates que no poden veure’s posposades ni interrompudes per les eleccions del 27-S, i per garantir aquesta continuïtat instem les forces polítiques a incloure en els seus programes electorals l’acord que adopti el Parlament com a punt de partida.
