La Taula i la PINCAT demanen més recursos per fer visible l'LGBTI-fòbia entre infants i adolescents

La Taula del Tercer Sector i la PINCAT (Plataforma d'Infància de Catalunya) han presentat el nou dossier 'Catalunya Social' que se centra en l'assetjament escolar per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, el principal motiu d’insult, burla o rebuig en els centres educatius. Els autors de l'informe són Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra l’Homofòbia, i Francisca Cifuentes, coordinadora d’estudis i formació de l’Observatori Contra l’Homofòbia.

 

La invisibilitat és una de les principals raons que expliquen la complexitat d'aquest fenomen. Els mateixos infants i adolescents assetjats tenen moltes dificultats per denunciar- ho per vergonya, humiliació, descrèdit o amenaces i també per explicar-ho a la família i l’entorn perquè creuen que no tindran el seu suport.  

 

Altres factors que dificulten la visibilitat de l’assetjament per OSIEG són la normalització de l’homofòbia (moltes d’aquestes situacions no es perceben com a discriminatòries) i la por al contagi de l’estigma (qui dona suport a les persones assetjades té por de convertir-se també en víctima).   

 

Els delictes d’odi associats a l’orientació afectiva o identitat sexual se situen en el tercer lloc de les denúncies realitzades a l’Estat (Ministeri de l’Interior, últimes dades 2017). A Catalunya, les denúncies per assetjament escolar per raó d’OSIEG només representen el 2% de les denúncies presentades (Observatori contra l’Homofòbia, 2019).

 

L’informe també recull els resultats d’un estudi amb 300 estudiants d’institut. El document revela que un 80% de l’alumnat ha presenciat insults cap a persones LGBTI i un 12% reconeix haver-los fet; gairebé un 70% ha presenciat rumors i comentaris pejoratius i un 12% hi ha participat, a més un 50% ha presenciat burles i un 8% les ha realitzat. Una dada preocupant és que un 20% ha presenciat pallisses cap a persones LGBTI i un 2% admet haver-les fet.   

 

Davant aquesta situació, la Taula del Tercer Sector i la PINCAT reclamen més recursos per fer aflorar aquestes situacions d’assetjament per OSIEG. Més recursos econòmics destinats a la prevenció, detecció i intervenció i per crear una xarxa de suport integral i transversal a les persones; més recursos humans per formar professionals, tant de la comunitat educativa com de l’àmbit social, en el treball de la problemàtica i més recursos per a les persones perquè puguin disposar d’un acompanyament psicosocial, emocional, legal i jurídic, entre altres. 

 

A més, també demanen tenir dades específiques per dimensionar aquesta problemàtica social i poder adequar i millorar les polítiques de lluita contra l’LGBTI-fòbia entre infants i adolescents. de fet l'aula i l'escola no és res més que una reproducció del que és la societat.

 

Al debat 'Catalunya Social', que compta amb la col·laboració del Diari Ara i l'Ateneu Barcelonès, han participat persones expertes de l'àmbit social que han coincidit en què cal aplicar canvis estructurals per combatre la LGBTI-fòbia. "De fet l'aula i l'escola no és res més que una reproducció del que és la societat" ha afirmat Maite Miró, professora de la Universitat de Barcelona i  psiquiatra del CSMIJ de Gràcia i de la Fundació Eulàlia Torres de Bea (Fòrum Salut Mental). "Moltes situacions normalitzades no s'identifiquen com a violència" ha afegit Bet Canal, coordinadora del programa educatiu amb perspectiva de gènere d’ABD (FEDAIA) que ha reclamat "una mirada interseccional perquè l'abordatge [de la LGBTI-fòbia] ha d'anar de la mà de l'antiracisme, el feminisme i d'altres lluites".   

 

Els representants de les entitats també han coindicit en què la coeducació és una eina imprescindible, entenent que aquestes situacions de violència i discriminació s'han de treballar més enllà de l'horari lectiu, i han demanat més implicació i compromís de les Administracions. "Existeixen protocols, però els coneixem? Tenim eines per aplicar-los? S'ha avaluat el seu funcionament? Trobem a faltar aquesta manca d'interès real. Hem de ser més exigents i la comunitat educativa ha de fer autocrítica" ha reclamat Joaquim Roqueta, president de la Plataforma LGBTIcat. I Pepe Mellinas, president des de l'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes (AMPGIL), ha fet èmfasi en el paper clau de la família. "Cal trencar el silenci en l'entorn familiar per poder treballar i resoldre els problemes" i ha encoratjat als pares i mares a "defensar els drets dels seus fills i filles".