Les retallades en dependència sobrecarreguen als cuidadors familiars

La Taula del Tercer Sector, que agrupa prop de 4.000 entitats socials catalanes, ha presentat aquest dimarts l’informe ‘Els cuidadors familiars. Repte pendent del sistema de la dependència’ en el marc del Cicle de Debats ‘Catalunya Social’. Aquest nou Cicle de Debats de la Taula del Tercer Sector, que té una periodicitat mensual, compta amb el suport del Diari Ara i de l’Ateneu Barcelonès. Unes 150 persones procedents d’entitats socials, d’institucions acadèmiques i ciutadanes, i de les Administracions han assistit a aquest debat.

La Taula del Tercer Sector alerta que les retallades i el col·lapse del sistema de la dependència també estan sobrecarregant cada cop més els cuidadors no professionals o familiars. A la retallada del 15% de les seves prestacions i l’eliminació de les cotitzacions a la Seguretat Social que havia d’haver assumit l’Estat, s’hi han sumat nous elements de pressió sobre un col·lectiu majoritàriament femení, invisible i ja molt castigat per la crisi, com la pèrdua d’ingressos de les famílies, o la suspensió de les prestacions econòmiques vinculades a una residència que està provocant que algunes famílies que no poden assumir el cost de la residència s’hagin vist obligades a traslladar la persona dependent al propi domicili.

En l’informe, que ha estat elaborat per Marc Cadafalch, psicopedagog i expert en dependència de la Fundació Pere Tarrés per a la Taula del Tercer Sector, s’hi remarca la importància de cuidar els cuidadors familiars de les persones dependents, i com això afavoreix i millora la qualitat de l’atenció a aquestes persones dependents. En l’actualitat moltes persones cuidadores no professionals experimenten pèrdues a nivell de salut, de renúncies socials, a nivell d’oci o pèrdues econòmiques, que poden derivar en una sobrecàrrega psicològica i en una pèrdua de la seva qualitat de vida. La qualitat de vida dels cuidadors familiars  queda determinada pels factors següents: l’entorn on es cuida el familiar, el grau de dependència del familiar i les seves necessitats, i el suport formal o informal que rep el propi cuidador.

A fi de solucionar la sobrecàrrega que pateixen avui molts cuidadors familiars, l’informe demana potenciar els serveis d’ajuda a domicili, els serveis de respir, i els serveis psicosocials i psicoeducatius. També destaca la importància de la formació, perquè els cuidadors coneguin millor els recursos existents, l’evolució de la malaltia del cuidat, com afrontar situacions problemàtiques, tenir cura de les seves necessitats sanitàries o com cuidar-se a si mateix per a mantenir una bona qualitat de vida.

A Catalunya, segons el ‘Seguiment de desplegament de la Llei 39/2006’ publicat pel Departament Benestar Social i Família al mes d’abril del 2014, s’havien realitzat 135.905 valoracions inicials de grau III, 127.035 valoracions inicials de grau II i 111.491 valoracions de grau I. Els serveis i prestacions que consten en el Pla Individual d’atenció d’aquestes persones, de les 150.342 persones beneficiaries a Catalunya, 109.779 reben prestacions econòmiques i 83.496 es beneficien d’algun servei. A nivell de prestacions econòmiques es pot observar que la prestació per cuidador no professional és majoritària, representant el 91% de totes els prestacions econòmiques ofertes.

Segons el “XII dictamen del Observatorio estatal para la Dependencia” de l’Asociación Estatal de directores y gerentes en servicios sociales, l’administració general de l’Estat només cobreix el 25% de les despeses, cobrint el 75% restant les comunitats autònomes, malgrat que la legislació estableix un repartiment equitatiu entre l’Estat i les comunitats autònomes. L’aportació actual de l’Estat és de 1.317 milions d’euros dels 3.837 que aporten les Comunitats autònomes. Si l’Estat aportés 2.634 es podrien incrementar els beneficiaris que es troben en espera de rebre les prestacions i s’estima que això tindria un efecte sobre l’ocupació amb la creació de 30.000 nous llocs de treball.