DOSSIER DEL MES

El dossier ‘Justícia restaurativa. Una resposta al conflicte més humana, inclusiva i transformadora' ha estat elaborat per Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, i Aida C. Rodríguez, cap de projectes de la mateixa càtedra. L'informe explica què és la justícia restaurativa (origen, antecedents, principis bàsics, etc), se centra en desenvolupar l'objectiu de la justícia restaurativa (reparar el dany i restaurar la pau social) i en diverses pràctiques restauratives (la mediació, els cercles, les conferències restauratives, els panells d'impacte victimal, les trobades restauratives, etc), dóna dades sobre la mediació penal a Catalunya, a l'Estat i a Europa i fa una sèrie de recomanacions per implementar-la.

 

La justícia restaurativa és un model de justícia que considera que la resposta al delicte no pot ser únicament sancionadora, sinó que ha de poder restaurar el dany causat. Posa la víctima al centre, intenta que la persona delinqüent sigui conscient del dany que ha fet, que repari el dany i que sàpiga que les conseqüències dels seus actes també afecten altres persones d’aquella comunitat.

 

És també una forma de justícia social, més inclusiva que la justícia penal tradicional perquè totes les persones implicades (víctima, ofensor i comunitat) participen activament en trobar una solució al conflicte amb l’ajuda d’un facilitador. El procés ajuda a la víctima a superar la vivència del delicte, evitant una doble victimització, alhora que afavoreix la reinserció social de la persona que ha comès el delicte.

 

Una de les principals dificultats amb què es troba la justícia restaurativa és que no hi ha una regulació legal, tot i que les experiències i els projectes mostren uns bons resultats, com es recull en el dossier. Això afecta els professionals de l’àmbit que no tenen un paraigua legal que els empari en la pràctica quotidiana.