Les entitats socials alerten de la vulneració del dret a l’assistència sanitària

Segons ECAS, el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern espanyol a la llei d’universalització de l’assistència sanitària –pendent de ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional— atempta contra el dret universal a la sanitat, el principi d’equitat i el propi Estatut d’autonomia de Catalunya en el seu reconeixement al “dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública” (art. 23.1). La norma catalana aprovada el passat mes de juny pel Parlament de Catalunya compta amb un ampli suport social i parlamentari –només la votació en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans— i pretén, precisament, revertir l’exclusió sanitària instaurada el 2012 al conjunt de l’Estat pel Reial Decret 16/2012, que expulsava del sistema sanitari públic les persones en situació administrativa irregular, principalment persones immigrades no empadronades. Catalunya pot tornar a veure suprimit l’accés universal a la sanitat si el recurs d’inconstitucionalitat prospera. Hi ha l’antecedent al País Valencià, que el passat mes de desembre ja va veure anul·lat pel Tribunal Constitucional un decret llei homònim instaurat el 2015 per la Generalitat Valenciana.

El dret a la salut i a l’assistència sanitària ha d’estar per sobre de qualsevol circumstància i situació administrativa i és deure de les administracions públiques –a tots els seus nivells— vetllar per la qualitat, gratuïtat i accés universal al sistema sanitari públic, especialment de les persones en una major situació de vulnerabilitat. La llei catalana d’universalització de l’assistència sanitària és un primer avenç per garantir la cobertura a totes les persones que viuen a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa, i la seva impugnació trobarà de cara les entitats socials que treballem per la justícia i la cohesió social.

Cal recordar que a més de desprotegir les persones més vulnerables –entre elles dones embarassades en situació administrativa irregular i menors d’origen estranger—, els retrocessos en un sistema sanitari públic i de qualitat suposen un afebliment dels drets col·lectius i de la salut en termes globals. Els darrers mesos i anys el Tribunal Constitucional ja ha limitat en diverses ocasions l’impuls i desplegament a Catalunya de polítiques encaminades al benestar social, tal i com ha succeït amb la suspensió de part de la llei d’emergència habitacional i contra la pobresa energètica o amb la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, entre d’altres.