Crítiques al nou reglament dels CIE aprovat pel govern espanyol
A més d’arribar amb quatre anys de retard, el reglament resolt malament o deixa sense resoldre molts temes rellevants.
El reglament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) arriba amb uns quants anys de retard, ja que la llei d’estrangeria del 2009 ja assenyalava que s’havia d’aprovar en el termini de sis mesos. El reglament estableix el règim de funcionament dels centres i la seva estructura organitzativa.
La seguretat del centre continuarà en mans de la policia. Els interns podran presentar queixes, peticions o interposar recursos sobre el funcionament dels centres. També podran contactar amb les ONG, tant de l’Estat com de l’estranger, dedicades a la defensa dels drets dels immigrants. I la gestió i l’organització de l’assistència sanitària, social i cultural a l’interior dels centres d’internament d’estrangers (CIE) la duran a terme funcionaris no policies i membres de les ONG.
Tanmateix diverses entitats socials, com Càritas i el Servei Jesuïta d’Immigració, han denunciat que el nou reglament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) no aborda els criteris d’ingrés, que les funcions atorgades als serveis socials són insuficients, que no obliga a informar els interns sobre els motius del seu internament, que no presta atenció a les recomanacions dels jutjats de vigilància, que no preveu l’entrega d’historials mèdics en casos d’immigrants enviats des dels centres d’estada temporal (CETI) de Ceuta i Melilla, que contempla la vigilància amb armes de foc, i que no regula les sales d’inadmissió dels aeroports.