“Cal repensar, reforçar i invertir en el model d’atenció i suport a la salut mental perquè ja era feble i tenia mancances abans de la pandèmia”

 

El context de pandèmia ha estat complex per a les nostres organitzacions i per a la federació i hem hagut de reaccionar ràpidament com la majoria d’entitats del tercer sector. Hem après diverses coses, entre les quals que, per donar suport a la ciutadania d’una forma ràpida i eficient, ha estat cabdal sumar i organitzar-se de forma conjunta amb totes les associacions federades. Això ens ha permès arribar a més persones, detectar necessitats de forma global i articular respostes adients.

 

En la primera fase vam reforçar sobretot els serveis de suport a les persones, serveis com l’Activa’t per la salut mental, els Clubs Socials i tots els serveis d’informació i assessorament a les persones de les associacions han estat fonamentals i es van orientar a fer seguiment, detectar i acompanyar a les persones més vulnerables. Davant de les situacions d’aïllament i de manca de suports presencials i/o formals, que han dificultat l’accessibilitat als serveis de les persones,  una altra activitat que hem impulsat i reorientat des de la federació han estat els Grups de Suport Mutu. Són grups que ja existien abans i que tenen una finalitat de suport social molt rellevant. Davant del context s’ha treballat per mantenir-los de forma telemàtica amb la finalitat de seguir donant suport i acompanyant a les persones. Un darrer aspecte que ens preocupa, i que és rellevant en el context actual, està relacionat amb la protecció dels drets de les persones. Cal estar amatent per evitar un retrocés en aquest sentit, l’actual situació que suposa restriccions importants en l’accés als serveis i la flexibilització de les intervencions està generant en alguns àmbits vulneracions de drets fonamentals. Des del moviment associatiu també ens hem organitzat per detectar i acompanyar millor aquestes situacions. 

 

 

 

La pandèmia està tenint un impacte, tant a nivell social com relacional, dos elements que estan directament relacionats amb el benestar emocional, amb la salut mental. Des de l’OMS ja s’ha assenyalat que és crucial tractar “les necessitats en salut mental com un element central de la resposta a la pandèmia de la COVID-19 i la nostra recuperació” i que no prendre’s seriosament el benestar emocional de les persones conduirà a costos socials i econòmics continuats per la societat”. En un inici ja es va detectar un retrocés en la recuperació de persones amb diagnòstics previs de salut mental a causa de la manca de suports formals i a la situació d’aïllament provocada per la pandèmia i també un augment de les problemàtiques vinculades a la depressió i ansietat en població general. 

 

L’impacte ha estat sobretot en aquells col·lectius especialment vulnerables com les persones hospitalitzades, persones grans, persones en situació d’aïllament i/o escassos o nuls suports socials, dones, persones que han viscut situacions traumàtiques i/o conseqüències de la crisi econòmica, persones que han afrontat situacions de sobrecàrrega, infants,  adolescents i joves, etc. És important assenyalar també l’afectació sobre els professionals de salut i de serveis socials que han estat i estan a la primera línia, exposats a situacions complexes i estrès continuat.

 

Un altre aspecte rellevant és la bretxa digital perquè moltes persones tenen dificultats d’accés o ús d’eines tecnològiques. Aquestes persones corren el risc de trobar-se més aïllades encara, i no accedir d’igual manera a l’atenció prestada des dels serveis. Per tant, l’impacte és doble, sobre sectors ja vulnerables prèviament i sobre realitats socials noves, on els determinants socials i les situacions d’aïllament han derivat en problemàtiques de salut mental. Cal tenir present que aquest tipus d’impactes emocionals, de salut mental són de llarga durada, per tant, haurem d’esmerçar esforços com a societat i des dels sistemes de suport durant molt de temps. Això implica repensar, reforçar i invertir en el model d’atenció i suport a la salut mental, un model que ja era molt feble i tenia moltes mancances abans de la pandèmia. Si ja no érem capaços de donar suficient resposta a les persones des del sistema de salut, aquest augment de situacions que requereixen suport a llarg termini, difícilment el podrem assumir si no fem un plantejament seriós com a país. Cal reforçar els sistemes de salut mental transversalment, cal una xarxa d’atenció primària més sòlida i ben dotada, més capaç, però també ens calen recursos de suport social especialitzats, d’acompanyament comunitari, orientats a la recuperació, l’apoderament i el suport mutu.

 

 

 

Si, és cert, els resultats de l’informe sobre els efectes de la crisi del 2008 van evidenciar que l’empitjorament de les condicions socioeconòmiques de la població catalana, van tenir un impacte sobre la salut mental. Encara no ens hem refet d’aquesta situació i, malgrat que els indicadors de salut mental van esdevenir un dels més afectats,  les mesures per donar-hi resposta no han estat proporcionals. Vam encetar un Pla Integral de Salut Mental i Addiccions l’any 2014 en què es van dipositar moltes expectatives des del moviment associatiu, que ens havia de permetre avançar en el model d’atenció comunitària en salut mental orientat a generar justament mecanismes de suport i atenció adients, impulsant estratègies orientades a la recuperació i l’apoderament i en totes les franges d’edat. Expectatives actualment frustrades perquè el Govern no ha estat capaç de prioritzar-ho i esmerçar els recursos i esforços necessaris per aconseguir l’impuls i els resultats esperats. Segurament si l’esforç hagués tingut resultats més immediats hauríem pogut afrontar la pandèmia molt més ben preparats. No ho estàvem i no ho estem encara en salut mental, i és imprescindible plantejar de forma urgent una estratègia que ens permeti accelerar mecanismes de suport adients per gestionar la sobrecàrrega en salut mental derivada de la Covid-19. 

 

 

Des de la Federació creiem que no s’està prioritzant prou l’impacte de la pandèmia en la salut mental des de les polítiques públiques. Tal com ja he assenyalat no es tracta exclusivament d’una problemàtica que es pugui resoldre des del sistema sanitari i per tant cal incrementar i invertir en tots els àmbits, social, educatiu, sanitari, etc.

 

Fa uns dies el vicepresident Pere Aragonès assenyalava en el Parlament que calia enfocar un tercer vèrtex de la pandèmia, el vèrtex de la salut emocional i que calia fer-ho de forma prioritària dissenyant un nou pla de salut mental de país. Celebrem aquesta aposta, un repte que fa anys que estem reclamant. Cal plantejar aquest pla des d’una perspectiva àmplia, comunitària, de suport social, per tant, ha d’esdevenir un pla conjunt de totes les conselleries, on cadascuna s’impliqui i aporti solucions i estratègies que puguin sumar en aquest repte tan urgent i imprescindible.

 

L’ONU recomana 3 accions urgents per reduir les conseqüències de la pandèmia sobre la salut mental: un enfocament dirigit a tota la societat per a promoure, protegir i cuidar la salut mental; garantir la disponibilitat d’emergència de suport a la salut mental i psicosocial i construir serveis de salut mental per al futur.

 

Si som conscients d’aquesta evidència, no queda cap dubte que cal posar el focus en la salut mental de la població, definir estratègies serioses, planificades i amb els recursos adients per als pròxims anys. Ens cal per tant activar mecanismes a curt termini com reforçar els sistemes de salut mental de suport a la primària i als serveis socials; invertir en recursos de suport i acompanyament psicològic; reforçar, invertir i ampliar els recursos de suport social especialitzats, tenim un greuge enorme en aquest sentit, cal una aposta seriosa per impulsar recursos comunitaris dins de la cartera de serveis socials; consolidar projectes i serveis fonamentals com el projecte Activa’t per la salut mental; potenciar les xarxes de suport informals, reforçar el suport al teixit associatiu i invertir en recursos educatius que permetin acompanyar millor els infants, adolescents i joves en el context actual. I a llarg termini, com ja hem assenyalat, ens cal construir un model de salut mental orientat a futur, transversal, orientat a la comunitat i amb els recursos adients. Esperem doncs que aquesta aposta que ja assenyala el govern es tradueixi en fets de forma immediata.