"Queda molta feina a fer en l'accessibilitat com a dret essencial per exercir la ciutadania en igualtat de condicions"

1. Quines són les seves prioritats com a nova presidenta del COCARMI?

El meu repte prioritari, i del COCARMI en seu conjunt, és avançar en la implementació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, on encara queda molt camí per recórrer. Aquest camí ha de seguir en línia amb el moviment de la discapacitat estatal, europeu i internacional, però sense oblidar la nostra realitat territorial i local i les diferències dels nostres equips.  

2. En els últims anys, s’ha constituït el CODISCAT i s’ha arrencat el compromís del Govern per reactivar el Pacte Nacional sobre els  Drets de les Persones amb Discapacitat, però, quines són les qüestions encara  pendents?

Tant el CODISCAT com el Pacte nacional volen incorporar la perspectiva de la discapacitat de forma transversal en totes les polítiques públiques catalanes, des de la Generalitat fins als més de 900 municipis catalans. 

Els últims anys, al COCARMI hem defugit la idea que som "responsabilitat" exclusiva dels serveis socials i hem insistit que participem en altres àmbits com l'educació, el treball, els serveis de salut, l'oci, l'esport o les violències masclistes. I, especialment, encara ens queda molta feina a fer en accessibilitat, entesa com a dret essencial per exercir la ciutadania en igualtat de condicions que la resta de persones.

3. Vostè s’ha proposat que les persones amb discapacitat i/o problemes de salut mental siguin l’eix de les polítiques, accions i serveis socials desenvolupats a Catalunya. Què cal fer per introduir aquesta perspectiva transversal en el conjunt de les polítiques socials? 

En primer lloc, visibilitzar les persones amb discapacitat en cadascuna d'aquestes polítiques. Per fer-ho hem de ser a les estadístiques i, per tant, cal incloure la variable de la discapacitat (en totes les seves tipologies) en la recollida de dades que fa la pròpia administració pública, igual que fa amb l'edat o el gènere, per exemple. Sense dades no podem conèixer l'impacte de les polítiques públiques en el col·lectiu. També cal garantir l'accessibilitat en totes les polítiques del Govern. Per això, cal formar en la matèria a tots els tècnics de l'administració que participen en tot allò que ens afecta i tenir referents sobre accessibilitat a cada conselleria. 

4. La Covid-19 ha tingut un impacte en el conjunt de la societat. Ha suposat un retrocés en els drets de les persones amb discapacitat? Si és  així, en quin sentit? 

Sens dubte, la Covid-19 ha afectat en el conjunt de la societat, i ha evidenciat quelcom latent al sector: que els drets de les persones amb discapacitat sempre pengen d’un fil, i en situacions d’emergència som els primers a patir-ne els efectes. Ho vam veure, per exemple, amb els problemes d’accessibilitat en l’accés i recepció de serveis sanitaris o la dificultat de les entitats del sector per trobar personal degut al greuge comparatiu en les condicions salarials entre el sector privat i el públic. A més, ara afrontem una crisi econòmica i energètica que ens posarà de nou contra les cordes i haurem de fer un gran esforç perquè situacions com aquestes no es repeteixin.

5. Una altra prioritat és la millora del finançament. Les entitats del sector ja fa temps que denuncien un problema d’infrafinançament crònic. En què s’està traduint aquest infrafinançament en termes d’impacte tant per a les persones com per a les entitats? I quines mesures, tant a curt com a mitjà i llarg termini, el COCARMI planteja per revertir aquesta situació?

El problema de l'infrafinançament no afecta només a les entitats del sector de la discapacitat, sinó al conjunt del tercer sector, on compartim estratègia amb les dues grans organitzacions de tercer nivell, la Taula i La Confederació. Per això, és clau que les mesures es prenguin de forma dialogada amb el sector per tal d’avançar cap a un sistema públic, just, estable i equitatiu de finançament. En aquest sentit, iniciatives recents, com la loteria 'Dooble', on es preveu que entitats i associacions comercialitzin participacions de números, se n'allunyen, perquè instrumentalitzen les entitats socials i confonen a la ciutadania sobre el nostre finançament.