El tercer sector social català ha de tenir la mirada a Europa per explicar que vol ser un actor en el desplegament de les polítiques europees

En una entrevista amb la Taula del Tercer Sector, la consellera Victòria Alsina presenta la visió del departament respecte la internacionalització de les entitats socials i la seva relació amb l’acció exterior catalana. Nous mecanismes com el Consell de l’Acció Exterior permeten avançar cap a una estratègia internacional més col·laborativa i per a la defensa dels drets.

Fa pocs dies, el Govern ha constituït el Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea de la qual la mateixa Taula del Tercer Sector Social hi participa. Quin és el paper d’aquest consell i què es vol aconseguir a través d’aquest nou organisme?

El Consell és un òrgan assessor, consultiu i de participació, i té les funcions de dissenyar i fer propostes en l’àmbit de l’acció exterior, i de participar de l’elaboració de plans estratègics del Govern. Vaig tenir el privilegi de constituir-lo fa uns dies i, sobretot, d’agrair a les entitats que en formen part, entre elles la Taula del Tercer Sector, la seva participació. La implicació d’entitats com la Taula és decisiva perquè l’acció exterior del Govern sigui una acció exterior de país, alineada i al servei de les necessitats i interessos de Catalunya i la seva societat. Creiem que sumant esforços entre actors podrem donar una millor resposta als reptes globals que ens interpel·len a tots.

Per què l’impuls de la internacionalització i el treball en xarxa amb actors d’altres territoris del món haurien de ser una prioritat estratègica per al tercer sector català? De quins instruments disposa el Govern per promoure la participació internacional dels actors de la societat civil?

Fer acció exterior és essencial per a qualsevol país. L’acció exterior no només la fa el Govern, sinó que, com insisteixo sempre, l’hem de fer entre tots: explicar a escala internacional què fem, cadascú des de la seva expertesa, és segurament la millor manera de mostrar al món com som i reivindicar les contribucions que podem fer des de Catalunya als reptes globals i consolidar-nos, així, com a referent de democràcia, pau i solidaritat.

Però els beneficis de la internacionalització són bidireccionals: no només és útil a l’hora de definir-nos com a país al món, sinó que també enforteix i enriqueix les entitats catalanes que volen obrir-s’hi. Sabem que sovint no és fàcil i, per això, des del Departament obrim anualment una convocatòria de subvencions a la internacionalització d’entitats catalanes. Aquests ajuts destinats a donar suport en la tasca de projecció exterior són només un exemple dels instruments que posem a disposició de la societat civil per promoure la seva participació internacional. Les delegacions del Govern a l’exterior en són un altre: estan a disposició de tots els actors, públics i privats. Compteu-hi, perquè són una eina molt potent. De fet, amb l’estratègia Més Catalunya al món, hem ampliat la nostra representació amb noves delegacions, oficines i enviats, i la nostra capacitat d’incidència internacional és cada vegada més notable, donant cobertura a fins a 62 països.

La Taula del Tercer Sector Social acaba d'impulsar una nova missió europea per reforçar la participació de les entitats socials catalanes a la Unió Europea. Per què és important que les organitzacions del tercer sector tinguin la mirada posada en el que passa a Brussel·les i com els pot beneficiar aquesta participació?

És fonamental que les organitzacions del tercer sector tinguin la mirada posada a Brussel·les. Per això, la Delegació del Govern davant la UE ha guiat la Taula en l’organització de les trobades amb les institucions de la UE. Sovint es mira cap a Brussel·les només a l’hora de cercar finançament dels fons europeus, una qüestió cabdal i molt interessant per al sector, però també cal ser-hi per traslladar la visió de Catalunya, incidir en el procediment legislatiu, explicar que volem ser un actor en el desplegament de les polítiques europees i que tenim coses a dir en la construcció d’una UE millor per als ciutadans.

A Catalunya, el tercer sector és molt potent i hi ha entitats reconegudes arreu per la seva excel·lència. És important que puguin actuar amb les institucions de la UE per definir, per exemple, com s’ha d’implementar el nou Pla de l’Economia Social de la UE en benefici de tots.

Estem immerses en una crisi socioeconòmica que està pressionant molt a les llars. A Catalunya, el risc de pobresa i exclusió es manté a màxims històrics, el 26%, i a la Unió Europea, la taxa també és alta, gairebé el 22%. 

Quin paper ha de jugar la cooperació entre territoris i actors de la societat civil en la resposta a aquest escenari tan complex -en què es confronten les conseqüències de múltiples crisis globals, com ara la pandèmia, la crisi climàtica, la inflació i els preus de l’energia desbocats- i per vetllar que ningú ni cap territori queda enrere? 

La pandèmia de la COVID-19 és bon un mirall per posar en valor la necessària cooperació entre territoris i actors de la societat civil en un món tan interconnectat com el que vivim. És un potent recordatori de la necessitat de ser solidaris i de coordinar-nos per fer front a reptes com una amenaça sanitària global, un esperit que, de fet, va inspirar les accions arreu d’Europa. Crec que és vital mantenir aquesta mirada global. És des d’aquesta mirada, per exemple, que vam ser un dels governs del món que va sumar-se a la iniciativa COVAX per a una distribució justa de les vacunes arreu del món. Una contribució que demostra el compromís de Catalunya amb la cooperació internacional per fer front als desafiaments comuns.

En la recuperació postpandèmica, la cooperació entre territoris i la solidaritat ha de continuar guiant la resposta, també a nivell europeu. En aquest sentit, la UE, afortunadament, ha après dels errors del passat i ha aprovat un paquet d’estímuls sense precedents, els Fons Next Generation EU, que representen una oportunitat única per avançar entre tots cap a un model més verd, més digital i més responsable socialment.