"Ens toca seguir vetllant perquè l'atenció a les persones malaltes de càncer sigui integral i eficient"

Des de la FECEC, heu alertat que la pròxima pandèmia podria ser la del càncer, si no es prenen mesures urgents per pal·liar les conseqüències del col·lapse sanitari sofert durant la Covid-19. Aquesta situació es manté? Què esteu detectant les entitats?

Per sort, els circuits de detecció precoç del càncer (els cribratges de càncer de mama, colorectal i coll d’úter) han reprès la seva activitat, tot i que no completament. També s'ha recuperat part del retard que es va produir per l'aturada de la primera onada. Ara bé, pensem que durant el 2022 afloraran part dels casos no diagnosticats durant la pandèmia, segurament amb un risc més alt de tenir un pitjor pronòstic. 

Sobre l’atenció primària, sabem que a poc a poc es va recuperant l’activitat. El Departament de Salut té clar que cal reforçar aquests equips per a millorar la detecció precoç i el diagnòstic en fases inicials de la malaltia.

Aquest impacte de la pandèmia, com s’ha traduït en els serveis d’atenció psicosocial de les vostres entitats? I en les persones a les quals acompanyeu?

Les dades de les quals disposem fins ara, de febrer de 2021, ja demostraven que arran de la pandèmia hi havia hagut un augment del 21% en la demanda dels serveis de suport psicooncològic i social oferts per les entitats federades. Aquest increment ha estat provocat per la crisi sanitària i per la crisi econòmica i social derivada. 

Fa pocs dies ha tingut lloc el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. No se’n parla tant, però, el càncer també té una afectació social i econòmica per als i les pacients i les seves famílies. Quines són aquestes conseqüències derivades del diagnòstic i que provoquen pobresa i desigualtat? 

És evident que un diagnòstic de càncer afecta de manera important la vida econòmica del pacient. La persona malalta ha de fer front a noves despeses en medicaments, en serveis de nutrició, de psicologia o rehabilitació, en proves mèdiques, consultes a la sanitat privada, atenció domiciliària, ingressos per rebre el tractament, etc. D’altra banda, i en paral·lel, els seus ingressos disminueixen a causa de les baixes laborals o reduccions de jornada, si es queden en situació d’atur, si són autònoms o si reben una incapacitat. 

Tot això es tradueix en el fet que alguns pacients tinguin problemes per poder fer front a les seves despeses bàsiques, com ara les factures de la llum, el gas, el lloguer o, fins i tot, per pagar els productes d’alimentació. Aquesta toxicitat financera suposa, evidentment, un greu problema afegit per a la persona malalta i que afecta no només al pacient sinó també als seus familiars.

A principis d’any, vostè ha estat nomenada com a nova presidenta de la FECEC. Quins reptes de futur afronta la federació? 

La nova Junta Directiva que tinc l’honor de presidir va entrar en un moment de crisi sanitària important, la qual va afectar el desenvolupament de les accions de les entitats. En tot aquell període, la Federació va continuar donant-les suport amb les dificultats que suposava l'atenció directa a les persones malaltes. Després de la recuperació, encara no assumida totalment, ens toca seguir vetllant pels nostres professionals i persones voluntàries amb la finalitat que l'atenció a les persones malaltes sigui integral i eficient.

Un dels principals reptes que tenim com a Federació és consolidar el programa de 'Després del càncer', destinat a persones que han superat o cronificat la malaltia. El juny passat vam presentar els resultats del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Catalunya 2022 i vam copsar que gairebé la meitat dels entrevistats considera que l’empresa dona poc o cap suport a les persones amb càncer. A més, sis de cada deu persones treballadores reclama a les empreses un pla de suport per a les persones afectades per aquesta malaltia i el 76% demana més implicació en la divulgació del càncer en l’entorn laboral. Per això, el programa inclou tasques d'informació i sensibilització a les empreses, per ajudar-les a gestionar el càncer, acompanyant a la persona malalta i minimitzant l’impacte a la resta d’organització. Alhora promovem un retorn progressiu de les persones que han patit un càncer als seus llocs de treball, i les acompanyem en aquest retorn a la feina.