"Volem garantir una millor defensa dels drets de les persones al llarg de l’envelliment"

Des de la Taula del Tercer Sector Social, acabem de publicar un document que proposa un nou model d’acompanyament a l’envelliment. Què ha fallat en l’actual forma d’acompanyar l’envelliment perquè ens calgui aquest nou model? Com s’ha treballat el model?

El 20% de la població catalana té més de 65 anys. Durant la pandèmia, aquest acompanyament a l'envelliment va quedar palès que tenia molts punts de millora i aquest és el principal motiu pel qual les entitats socials hem estat treballant en aquest model. 

Ens sembla que és important destacar que és un model que s'ha treballat amb el consens de les entitats socials i no només de les que treballen en aquest àmbit específic. Així doncs, el document ha volgut aportar una mirada i un enfocament interseccional amb organitzacions que treballen des de diferents aspectes i àmbits com casals de gent gran, centres de dia, centres residencials, salut, discapacitat, càncer, drogodependències, pobresa, voluntariat, etc. 

Quina és la novetat d’aquest model d’acompanyament a l’envelliment?

Creiem que és un model que aporta una mirada global a un àmbit en què, actualment, s’actua de forma reactiva i segmentada. El que precisament proposem és un model que vol definir una nova manera d’intervenir i que considera la persona com un tot, aplicant un enfocament des d’una perspectiva interseccional.

Entenem que el principal valor afegit d’aquest model d’acompanyament a l’envelliment és que hi hagi aquest consens per part de totes les entitats de la Taula del Tercer Sector Social per compartir aquest argumentari sobre com ha de ser aquest model d'acompanyament, que ha de ser integral i integrador i des d'aquesta visió conjunta de les entitats i federacions relacionades amb aquest àmbit de la vida. Amb quin objectiu? Doncs garantir una millor defensa dels drets de les persones al llarg de tot aquest procés i, per tant, fer una defensa dels seus drets a partir d'un discurs comú.

Un dels aspectes a destacar d'aquest document és que entenem com a envelliment totes les modificacions i canvis que les persones patirem a causa del pas del temps, sigui en l'àmbit físic, emocional o social, tenint en compte que alguns factors com la discapacitat o els problemes de salut poden accentuar o avançar la seva aparició, és a dir, aquest model s'adreça a totes les persones que al llarg de la vida experimentarem les conseqüències de l’envelliment, independentment de l'edat. Per tant, també incloem com a destinatàries aquelles persones amb envelliment prematur, a causa de problemes de salut o discapacitat. 

El document recull les prioritats per avançar cap a aquest nou model d’acompanyament a l’envelliment, però quines són les demandes que es traslladen a les administracions perquè sigui possible i hi hagi canvis?

Les dues principals demandes que es fan a l'administració són: incorporar aquesta perspectiva d'envelliment de forma transversal, és a dir, que sigui present a totes les polítiques públiques, i que es consideri  les entitats socials com un interlocutor qualificat a l'hora de definir aquestes polítiques d'envelliment perquè el tercer sector social té expertesa en l’acompanyament a les persones i perquè té un enfocament de la defensa dels seus drets i no persegueix cap ànim de lucre. 

Més enllà d'aquestes dues demandes, que per nosaltres són les més importants, evidentment parlem de garantir el dret a la participació de les persones grans; de la no discriminació interseccional; d’oferir una atenció centrada en la persona; que hi hagi integralitat, és a dir, que sigui un model amb una mirada àmplia des de la perspectiva vital i de les necessitats de les persones i que, per tant, va des de la prevenció de l'envelliment i la rehabilitació fins a l'atenció final de vida. També fem referència a l’especialització en perspectiva d'envelliment de les professionals; de definir polítiques d'habitatge i models residencials a partir de les preferències i de l'autonomia de la persona; de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques; d’intentar incorporar l'entorn de la persona i de la comunitat en aquestes polítiques adreçades a l'acompanyament a l'envelliment. I també parlem de reconeixement i acompanyament a les persones cuidadores; d’incorporar la innovació i la tecnologia perquè siguin accessibles i intentar vetllar per combatre la bretxa digital; d’augmentar la inversió i dotació pressupostària; de generar coneixement i de promoure espais amables, accessibles i que tinguin atenció per les necessitats específiques del món urbà i del món rural.

Una d’aquestes principals demandes és considerar les entitats socials com a interlocutor qualificat en les polítiques d’envelliment. Per què heu posat de manifest aquesta qüestió? Quins acostumen a ser els interlocutors en les polítiques d'envelliment? Quin paper es reconeix actualment a les entitats socials? Quina és la seva rellevància?

Hem posat de manifest aquesta qüestió perquè sovint a les entitats se les escolta, formem part de grups de treball, però, al capdavall, les entitats ens adonem que voldríem una interlocució molt més estreta amb les administracions públiques i el conjunt d’actors que intervenen en l’acompanyament a l’envelliment. Sovint, trobem a faltar la nostra presència i la perspectiva social sense ànim de lucre, que vetlla pel benestar de les persones i per la defensa dels seus drets. Considerem que aquesta interlocució és essencial per contrarestar els arguments d'altres proveïdors de serveis que acompanyen a l'envelliment des d’empreses mercantils, que sovint tenen una interlocució molt més estreta amb les administracions quan es parla de serveis vinculats a l’acompanyament a l’envelliment.

Insistim, les entitats socials som expertes en l’acompanyament a les persones amb un enfocament de la defensa dels seus drets i no perseguim cap ànim de lucre. 

A partir d’ara, quin treball d’incidència política es farà? Quina implicació han de continuar tenint les entitats?

La idea és donar a conèixer aquest model d'acompanyament a les diferents administracions públiques i als diferents grups polítics.

Una mostra de la importància que li donem des de la Taula és que enguany hi dedicarem també un dossier i un debat Catalunya Social que se centrarà en aquest tema. Això ens permetrà crear un diàleg i una reflexió i aconseguir aquesta interlocució més estreta que volem amb les administracions. 

I evidentment, en paral·lel, cadascuna de les entitats en els seus respectius àmbits d’actuació, utilitzarà aquest mateix model d'acompanyament a l’envelliment, aquest mateix argumentari, aquestes mateixes demandes i prioritats que ens hem marcat com a sector, com a discurs comú a defensar davant les administracions i els diferents agents socials.