"El debat migratori no es pot abordar des d’una perspectiva de control de fluxos o seguretat sinó des d’una òptica de drets"

La discriminació racial és una realitat a Catalunya. Què ens diuen les dades? La irrupció dels discursos d’odi a l’agenda política, social i mediàtica ha tingut algun impacte en relació a la major presència de la discriminació racial a casa nostra? 

La discriminació racial és una realitat a Catalunya i greu. Les dades que presentem a l’informe anual de SOS Racisme Catalunya mostren que continua sent una realitat estructural i que, lluny de reduir-se, s’està consolidant en diversos àmbits. Observem també que els discursos d’odi han tingut un impacte clar en l’augment de les agressions racistes, sobretot entre particulars, es a dir, entre persones que no tenen relació entre si i al carrer. Quan el discurs racista es legitima en l’esfera política i mediàtica, es crea un clima que reforça la impunitat i normalitza la violència contra determinats col·lectius tradicionalment discriminats. 

Els casos que hem atès des del SAiD reflecteixen aquesta tendència: cada vegada són més complexos i requereixen un acompanyament més intensiu. El increment de les agressions entre particulars, és un indicador preocupant de com el discurs d’odi es tradueix en fets concrets. 

També voldria apuntar que el ús del modisme ‘casa nostra’ necessita de una revisió, ja que en un context de agressions derivades del concepte de alteritat, pot reforçar-ho. 

La migració és una de les grans qüestions del debat públic actual, molt sovint, malauradament, vinculada a discursos racistes. Com abordeu aquest debat des de SOS Racisme Catalunya? Quin és l’enfocament que defensa l’antiracisme en el debat migratori actual? 

Partim de tan avall amb les nostres preocupacions que, una vegada més, veiem com les persones migrades són utilitzades com a objecte de debat, però no reconegudes com a subjectes amb veu pròpia. Aquest debat no es planteja per millorar les condicions de vida de les persones afectades, sinó que sovint es fa servir per reforçar determinades ideologies, pràctiques i dinàmiques polítiques. 

A més, el discurs sobre immigració entra en competència directa amb el debat sobre la regularització, desplaçant la necessitat urgent de garantir drets i reconeixement a milers de persones. Quan es parla de migració, gairebé sempre s’associa a la criminalitat en lloc de posar el focus en les competències, aportacions o en com el sistema actual perpetua la desigualtat i limita l’accés a drets. 

Aquest enfocament genera un problema greu: el debat es vincula a la criminalització i, en conseqüència, augmenta la intervenció dels cossos policials en qüestions que no haurien de dependre d’ells. Els cossos de seguretat arrosseguen problemàtiques internes no resoltes, com el racisme estructural, i no són la resposta adequada per gestionar dinàmiques socials complexes. Per això, ens preocupa profundament en mans de qui queda el control social i quines conseqüències tindrà aquesta deriva repressiva. 

Des de SOS Racisme Catalunya defensem que el debat migratori no es pot abordar des d’una perspectiva de control de fluxos o seguretat, sinó des d’una òptica de drets. El racisme institucional es manifesta en polítiques migratòries restrictives, en la negació de drets fonamentals i en la criminalització de les persones migrants. L’antiracisme, en canvi, posa el focus en com aquestes polítiques estan creant ciutadans de primera i de segona, i en com la por i la deshumanització s’utilitzen com a eines polítiques. Des de la criminalització del col·lectiu es construeix una narrativa de les persones com objecte polític i no de subjecte com hauria de ser-hi. 

Avui hi ha persones que tenen més dret a existir que altres. Si a aquesta realitat li afegim més mesures repressives, el resultat només pot ser encara més desigualtat, més violència i més exclusió. La solució no passa per més control i sancions, sinó per polítiques que garanteixin drets i reconeixement real a totes les persones.  A més, denunciem que la instrumentalització de la migració per part de l’extrema dreta, però no solament, i d’alguns sectors polítics genera un context que fomenta el rebuig i la discriminació. Per això, treballem per reforçar que el centre haurien de ser les persones i els seus drets, combatent els estereotips, prejudicis i la desinformació. 

Quina incidència ha tingut l’aprovació de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació a Catalunya? Com observeu la proposta d’una llei catalana contra el racisme en totes les seves formes? 

L’aprovació de la Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació de Catalunya ha estat un pas important per reconèixer la necessitat de mecanismes de protecció contra la discriminació. No obstant això, la seva aplicació està sent molt limitada, amb una manca de recursos per garantir-ne l’efectivitat i amb dificultats en la tramitació de les denúncies o aplicació de sancions transformadores. Hem vist com casos que hem denunciat s’han arxivat acollint-se a la mediació com a via prioritària, sense garantir realment una reparació a les víctimes. 

Pel que fa a la proposta d’una llei catalana contra el racisme, creiem que és fonamental que es desenvolupi des d’una perspectiva estructural i que contempli mecanismes reals de reparació. Cal que s’escoltin les organitzacions i col·lectius antiracistes per evitar que sigui només una declaració d’intencions sense impacte real. 

La discriminació, però, encara és difícil de quantificar, entre altres qüestions, a causa de la infradenúncia. Com es pot superar aquest fenomen?  

Segons l’informe, només 7 de cada 10 situacions de racisme comunicades al SAiD es denuncien. La infradenúncia és un problema estructural que té diverses causes: la por a represàlies, la manca de confiança en les institucions i les seves eines, la dificultat d’accedir als mecanismes de denúncia i el no reconeixement del eix racista de discriminació. 

Per superar aquest fenomen, cal garantir que les víctimes no se sentin soles en el procés. Això implica tenir mecanismes accessibles i segurs, formació als professionals que han d’atendre aquestes situacions i, sobretot, un compromís institucional clar per evitar la impunitat. 

Des de SOS Racisme Catalunya treballem per generar espais de confiança on les persones puguin denunciar amb seguretat i rebre un acompanyament integral. A més, fem incidència per exigir que les administracions assumeixin la seva responsabilitat i no deleguin la lluita contra el racisme exclusivament a la societat civil. 

Quin creieu que ha de ser el paper de la societat civil organitzada i del tercer sector social en la lluita antiracista?  

La societat civil organitzada és clau per fer front al racisme estructural, perquè sovint les institucions no actuen amb prou contundència o voluntat. Les entitats del tercer sector tenen un paper fonamental en l’acompanyament a les víctimes, en la incidència política i en la generació de discurs alternatiu per combatre el racisme. 

A més, és essencial que les organitzacions treballin des d’una perspectiva interseccional i reforçant a les persones afectades, fent de altaveu. L’antiracisme no pot ser només una lluita teòrica o institucional; ha de ser una acció constant que es tradueixi en polítiques públiques efectives i en un canvi social profund. 

Dit això, com he dit abans, la lluita contra el racisme, que és vetllar per la garantia de drets fonamentals, no pot quedar solament en mans de la societat civil, sinó que requereix una revisió, compromís i accions per part dels últims garants, que son les administracions i representats polítics.