Debat XVIII 'La precarietat laboral juvenil a Catalunya'

Per primera vegada, un informe d’aquestes característiques constata que els joves menors de 30 anys d’avui estan molt pitjor que els joves menors de 30 anys de l’any 2000 pel què fa a els nivells d’estudis, la remuneració mensual i els contractes formalitzats. La Taula del Tercer Sector alerta que actualment, les ofertes de treball adreçades a les persones joves es caracteritzen per la temporalitat, la parcialitat involuntària, la sobrequalificació, els baixos salaris i inexistent protecció social, configurant un model d’ocupació precària amb una pèrdua de drets socials i econòmics que s’albira com el “model” que romandrà en el futur.

L’informe presentat avui analitza quin ha estat l’impacte de la crisi econòmica en l’ocupació juvenil, quina ha estat la trajectòria laboral entre generacions, quina és la situació laboral de les persones joves de més de 16 i menys de 30 anys a data 2016 i, finalment, avalua la implementació de la Garantia Juvenil a Catalunya

La Taula del Tercer Sector alerta que els joves a Catalunya viuen en una situació laboral precària fruit de la suma d’un conjunt de factors que posen de manifest les dades referides a Catalunya l’any 2016: dificultat d’accés al mercat de treball, temporalitat dels contractes de treball, involuntarietat en la jornada laboral a temps parcial, sobrequalificació, baixos salaris i baixa protecció social.

Segons l’informe publicat avui, les últimes xifres permeten exemplificar i justificar la situació de precarietat juvenil que viuen molts joves al nostre país. A Catalunya ha passat d’una taxa d’atur dels menors de 25 anys del 13,4% l’any 2007 al 42,3% l’any 2015, comparativa que posa de manifest que el nivell de desocupació de les persones joves s’ha multiplicat per 3,2.

Actualment, la crisi ha comportat, a més, que tenir una ocupació no és garantia de poder emancipar-se i, per tant, les polítiques d’ocupació han de tenir en compte, no només les persones joves desocupades, sinó també aquelles que tenen una ocupació precària i que en cap cas els hi permet la seva emancipació i construir el seu projecte de vida. Aquestes afirmacions a Catalunya es fonamenten, en primer lloc, en l’evolució dels salaris, que segons les dades facilitades per l’Agència Tributària, situen el salari mig anual dels perceptors de salaris de més de 25 anys, l’any 2015, en 3,5 vegades superior al de les persones joves menors de 25 anys i la reducció del salari mig d’aquestes (de 16 a 25 anys) ha estat 5,5 vegades major.

L’informe també ressalta que el nivell d’educació redueix la taxa d’atur, de forma que aquesta taxa corresponent a les persones joves amb educació primària és el doble de les que tenen estudis universitaris. Per altra part, presenten una taxa de temporalitat del 45,7% (percentatge molt superior a la resta d’universitaris dels altres trams d’edat: 24,5%;15,3% i 7,3%). I la taxa d’ocupació dels menors de 30 anys amb estudis universitaris és el doble respecte a les persones joves que tenen, com a molt, estudis primaris.

Gairebé 4 de cada 10 joves aturats, menors de 30 anys, fa més de 12 mesos que estan aturats (37,4%). Percentatge que, si es posa en relació amb la resta de franges d’edat, permet concloure que l’atur de llarga durada, com alerten les organitzacions internacionals, és un problema estructural.

L’informe també alerta que el percentatge de persones joves que no treballen, ni cursen cap formació reglada o no reglada (en situació NOEF) és preocupant, ja que és el 20% del total de persones joves menors de 30 anys. Tant aquest col·lectiu com el de les persones joves aturades que tenen com a molt estudis secundaris de primer grau (50%), corren el risc de passar a ser aturats de llarga durada i de patir dificultats per integrar-se en el mercat laboral en el futur, tal com alerta l’OCDE (2015).

Per primera vegada, un informe d’aquestes característiques compara els nivells d’estudis, la remuneració mensual i els contractes formalitzats entre els joves que ara tenen entre 15 i 30 anys i els joves que el 2000 tenien entre 15 i 30 anys. Aquest anàlisi conclou que:

1. la remuneració mitjana mensual en tots els nivells educatius dels menors de 30 anys s’ha reduït, i la reducció per als que han assolit educació universitària de entre 26 a 30 anys és de 446 euros menys de mitjana.

1. en el tram de 26 a 30 anys, la diferència entre el nivell educatiu “fins a graduat escolar” i el “d’educació superior” s’ha escurçat, de forma que la diferència mitjana entre els dos nivells educatius i entre les dues generacions ha passat de 533 euros a 387 euros mensuals.

Quant a la durada dels contractes, l’anàlisi de la trajectòria laboral del període 2008-2015, també per als menors i majors de 30 anys, mostra que:

a) la diferència mitjana en dies entre persones amb un nivell educatiu “fins a graduat escolar” i “educació superior”, en el grup dels menors de 30 anys és de 28 dies, mentre que en l’altre grup és de 78 dies.

b) el percentatge mig de contractes temporals és el doble en el col·lectiu de les persones joves menors de 30 anys.

c) i en relació a l’indicador d’aproximació a la sobrequalificació –percentatge de contractes formalitzats- aquest és major per als nivells educatius “educació secundària de segon grau” i “educació superior” en ambdós col·lectius, però en major mesura per al col·lectiu de joves menors de 30 anys, és a dir, aquests formalitzen un percentatge major de contractes pels quals es requereix menys qualificació de l’assolida l’any 2015.

L’informe que s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès, també fa un balanç sobre la implementació de la Garantia juvenil al nostre país. La Taula del Tercer Sector sosté que la implementació de la Recomanació sobre l’Establiment de la Garantia Juvenil requereix una administració proactiva que reforci i fomenti la col·laboració i la cooperació entre associacions de joves, centres educatius, corporacions locals i entitats del Tercer Sector Social, per tal de dur a terme des del disseny de les actuacions fins a les campanyes de sensibilització, difusió i captació, especialment del col·lectiu de joves en situació NOEF. Aquesta aliança cal fer-la extensiva, a Catalunya, a tots els programes de polítiques actives d’ocupació juvenil.

A l’octubre de 2016, a partir de l’informe de la Comissió Europea, es constata que a Espanya, fins l’any 2015, només un 10,7% de les persones joves en situació NOEF van ser beneficiàries de la Garantia Juvenil, front a Àustria i França que es situen per damunt del 80%, essent novament la difusió de la Garantia Juvenil un dels punts febles que han tingut repercussions en la seva prompta i eficaç aplicació.

En relació a la Garantia Juvenil a Catalunya l’informe proposa:

1. Exigir la supressió dels requisits establerts per a la inscripció, de forma que qualsevol persona jove aturada o que estigui sense rebre estudis o formació pugui inscriure’s immediatament, sense un temps d’espera.

1. Garantir que totes les persones joves tinguin accés a la informació, als serveis i al suport adequat, mitjançant una orientació personalitzada i plans d’actuació individuals fets a mida, vetllant per la seva ocupabilitat.

1. Fer compatible més d’una acció provinent del Sistema de Garantia Juvenil per tal de consolidar competències professionals, com per exemple, una oferta de treball amb continuar rebent una acció formativa.

1. Donar compliment al termini màxim dels quatre mesos per a que la persona jove rebi una actuació adequada al seu perfil, en els termes establerts per la Recomanació europea.

1. Crear una base de dades personalitzada de seguiment de les actuacions rebudes per poder-ne valorar l’impacte i evitar l’abandonament de les persones joves i el seu retorn a una situació d’exclusió social.

1. Crear la figura del gestor de projectes de Garantia Juvenil per alleugerir les tasques burocràtiques derivades de la gestió dels programes que s’hi vinculen atorgant una subvenció a l’efecte.

1. Crear un organisme de caràcter permanent en el que estiguin representades les entitats juvenils, centres educatius, corporacions locals i les entitats del Tercer Sector Social, com a laboratori d’idees, de disseny de mesures a implementar en la Garantia Juvenil i en altres programes de polítiques actives d’ocupació adreçades a les persones joves.

La Taula del Tercer Sector considera que sense un canvi de model de creixement econòmic, sense un nou marc de relacions laborals, sense una voluntat de situar les polítiques de joventut en el centre de les polítiques públiques, difícilment es podrà frenar el model de precarietat laboral en el que s’han situat avui les persones joves a Catalunya.