El conveni reforça la necessitat de formar i sensibilitzar els professionals de diversos sectors, inclosos els cossos de seguretat, perquè puguin fer una atenció més específica i ajustada a la realitat de col·lectius en situació de vulnerabilitat amb qui els i les policies hauran d’interactuar en l’exercici professional futur.

Les entitats i els moviments socials defensen que és urgent resoldre el deute acumulat durant el 2021, crear el fons d’atenció solidària, generalitzar la instal·lació dels comptadors socials i ampliar el conveni amb la resta d’empreses energètiques. Posen en valor les potencialitats del conveni i l’avenç que ha suposat a l’hora de treure pressió i angoixa a les famílies en situació de vulnerabilitat energètica.

El document recull els principals obstacles o problemàtiques que una persona es pot trobar en el camí de necessitar un ajut. Des de conèixer, a sol·licitar o rebre la prestació social. A més, l’anàlisi s’ha acompanyat d’una perspectiva conductual, utilitzant les lliçons de les ciències del comportament que ens permeten entendre com factors socials, psicològics i cognitius afecten a la presa de decisions de la ciutadania.

Reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que, més enllà de l’acollida, apliqui mesures concretes que assegurin la seva plena inclusió i arrelament a la societat. També apel·la les administracions a desenvolupar polítiques que garanteixin els drets de totes les persones en situació administrativa irregular sigui per raó de refugi, asil o flux migratori.
 

La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. Racionalitzar els horaris laborals i les jornades de treball, crear polítiques de família amb compensació salarial i permisos remunerats per a la cura d’infants menors d’edat, invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil i incentius per a la contractació formal de cuidadors/es a domicili i treballadors/es domèstiques són les 5 propostes urgents que es plantegen.
 

El dossier mostra que, malgrat l’augment de les dones en el mercat laboral, les desigualtats de gènere no  està disminuint. La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. La principal causa és el rol de gènere que comporta que les dones tinguin treballs més precaris perquè continuen adaptant la feina a les necessitats de la família i, en conseqüència, el risc que tenen de caure en la pobresa i l’exclusió creix.
 

Recorda que aquest dret social, que garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques, és essencial per fer front a una crisi social sense precedents que ha abocat un milió de persones més a l’exclusió. Espera que la gestió de l’ingrés mínim vital des de Catalunya també sigui una oportunitat per millorar la renda garantida de ciutadania, augmentant la quantia i ampliant la cobertura de la prestació.