Avisa que, un any i escaig després de l’inici de la pandèmia, les polítiques socials que han de pal·liar l’impacte de la Covid-19 continuen sense ser prou “concretes i clares”: “No podem perdre més temps. El rescat social ha de ser ja”. També demana un Govern fort, estable i cohesionat: “Venim d’anys d’inestabilitat política que han passat factura a la ciutadania en situació vulnerable amb unes polítiques socials que no han funcionat i ara hem d’afrontar una crisi social sense precedents. Cal un Govern que estigui a l’altura del moment”.
 

La guia interactiva recull informació, consells i suggeriments que faciliten la participació de les entitats socials en un projecte europeu i detalla tots els programes europeus rellevants per al tercer sector social català. El document és una eina útil, dinàmica i de fàcil ús que es va actualitzant segons es publiquen les convocatòries i surt la informació.

El document recull els principals resultats de l'estudi portat a terme per encàrrec de la Taula del Tercer Sector entre els mesos de juny i desembre de 2020, després de la primera onada de la pandèmia amb l'objectiu de conèixer com les organitzacions el sector han donat resposta a la gravetat del context, quins aprenentatges s'estaven produint i quins propostes de futur es poden portar a terme.

Ha colpejat amb molta duresa col·lectius que, abans de la pandèmia, ja tenien greus dificultats: dones, joves, persones amb discapacitat i amb risc d’exclusió social com aturats de llarga durada, persones migrades o persones provinents de recursos penitenciaris, entre altres. 
 

Considera que la sentència és un pas enrere per als avenços significatius que s’han fet per lluitar contra la pobresa energètica i es demostra que el poder econòmic passa per davant de la garantia dels drets de la ciutadania, a més insta Gas Natural a sumar-se a l’acord per la pobresa energètica que Endesa va signar recentment.
 

L’objectiu és oferir a les organitzacions de la Taula del Tercer Sector una eina per incorporar la perspectiva 
intercultural. Una acció necessària per raons normatives, però sobretot per raons de justícia social i coherència per poder adaptar les entitats a la realitat sociocultural i demogràfica del país.

A la trobada amb Laura Borràs ha reclamat que el tercer sector pugui tenir més presència en els diferents òrgans i comissions del Parlament de Catalunya. Espera que l’activitat legislativa relacionada amb l’àmbit social no sigui escassa i confia que s’impulsin normatives com la Llei del Tercer Sector Social. 
 

A Catalunya, hi ha més d’un milió de persones migrades, de les quals s’estima que 100.000 estan en situació administrativa irregular. Facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties, concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials són algunes de les propostes que trasllada el dossier a les administracions.
 

L'informe mostra com el fet de tenir, o no, la situació administrativa regularitzada marca la diferència a l’hora d’accedir a drets tan bàsics com l’habitatge, el treball, la formació o la participació, a més de repassar àmpliament la llarga cursa d’obstacles que han de superar les persones per aconseguir “papers” i deixar de ser ciutadanes de segona.

El document resumeix la jornada 'Els fons europeus que inverteixen en les persones (2021-2027). Oportunitats per al sector social de Catalunya' organitzada per la Taula del Tercer Sector i el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència el 25 de novembre i 2 de desembre de 2020. L'acte ha donat a conèixer oportunitats per a les entitats socials en aquest context de Covid-19, en concret sobre l'accés als fons europeus que inverteixen en les persones (2021-2027).