La Taula fa èmfasi que el sensellarisme és un fenomen estructural que requereix solucions de gran abast i mesures específiques que vagin a l’arrel del problema. Avisa que sovint les polítiques públiques deixen fora les persones sense llar i que, quan se les té en compte, es donen respostes temporals.
La novetat de l'edició 2019 del Baròmetre del Tercer Sector és que, per primera vegada, s'elaboren 5 informes, un per a cada territori (Lleida, Catalunya Central, Girona, Tarragona i Barcelona).
Cada document analitza la distribució de la despesa dels ens locals en l'àmbit social, aspectes clau demogràfics i socioeconòmics i la implantació i activitat del sector social a cada territori.
La novetat de l'edició 2019 del Baròmetre del Tercer Sector és que, per primera vegada, s'elaboren 5 informes, un per a cada territori (Lleida, Catalunya Central, Girona, Tarragona i Barcelona).
Cada document analitza la distribució de la despesa dels ens locals en l'àmbit social, aspectes clau demogràfics i socioeconòmics i la implantació i activitat del sector social a cada territori.
La novetat de l'edició 2019 del Baròmetre del Tercer Sector és que, per primera vegada, s'elaboren 5 informes, un per a cada territori (Lleida, Catalunya Central, Girona, Tarragona i Barcelona).
Cada document analitza la distribució de la despesa dels ens locals en l'àmbit social, aspectes clau demogràfics i socioeconòmics i la implantació i activitat del sector social a cada territori.
La novetat de l'edició 2019 del Baròmetre del Tercer Sector és que, per primera vegada, s'elaboren 5 informes, un per a cada territori (Lleida, Catalunya Central, Girona, Tarragona i Barcelona).
Cada document analitza la distribució de la despesa dels ens locals en l'àmbit social, aspectes clau demogràfics i socioeconòmics i la implantació i activitat del sector social a cada territori.
Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i sociòleg per The London School of Economics and Political Science. Ha desenvolupat diverses funcions com a voluntari en el moviment associatiu de l’àmbit de la salut mental. Ha estat president de la Federació Salut Mental Catalunya des del 2006 fins al 2016, patró des de la seva fundació de la Fundació Habitat3, president i cofundador de l’Associació Obertament de lluita contra l’estigma en la salut mental i vicepresident segon del COCARMI.
Mestra de formació i postgrau en gestió d'entitats sense ànim de lucre. Professionalment, s’ha especialitzat en gestió d'ONG. Ha desenvolupat aquest rol en entitats de voluntariat del món de l'oci educatiu, de la salut mental i de l'acció social. També ha estat formadora a la Fundació Pere Tarrés i a la Universitat Ramon Llull. Els últims anys ha estat responsable de la posada en marxa, el 2012, de la Coordinadora de Mentoria Social, organització que va presidir del 2016 al 2019. Directora de l'associació Punt de Referència des d'inicis de 2016 i membre de la Comissió Catalana de FEPA.
Llicenciada en psicologia per la UAB i habilitada com a educadora social pel CEESC. Forma part de Suara Cooperativa des dels inicis del projecte (sòcia fundadora) on està a l’equip Directiu i hi du a terme diferents projectes estratègics per a la cooperativa. Té experiència professional com a educadora social en diferents àmbits (persones amb discapacitat, amb toxicomanies, infants en situació de risc d'exclusió), com a tècnica d'inserció laboral i com a coordinadora i direcció de diferents serveis i àrees. Actualment, és la presidenta de la FEDAIA.
Diplomada en Ciències de l'Educació. Des de fa gairebé 40 anys participa en el món associatiu de la discapacitat, especialment en activitats socials vinculades a la paràlisi cerebral. És membre del Consell Escolar Territorial i del Consell Municipal de Discapacitat de Lleida i del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. També participa activament en diferents grups de treball amb l'administració i altres entitats del sector. Actualment, a més de presidenta de la FEPCCAT i d'AREMI, és vicesecretària de la Confederació ASPACE i tresorera del COCARMI.
L’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans (AGIPCAT) és una entitat sense ànim de lucre formada per gitanos i especialistes en la cultura gitana. Compta amb una quinzena d’associacions gitanes de tot Catalunya i la Catalunya Nord. La finalitat de l’AGIPCAT és promoure, donar a conèixer i impulsar la difusió de la cultura dels gitanos catalans perquè sigui reconeguda; incorporar i fomentar la imatge de la dona gitana a través de cursos i activitats dirigides per les pròpies dones i potenciar-ne la investigació, entre altres.