Dincat urgeix un ensenyament de qualitat, sense discriminació i en igualtat d'oportunitats

Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha reclamat a la Generalitat, en concret a la consellera d’Educació, Anna Simó, que garanteixi aquest dret amb criteris d'equitat i eficiència, així com determina l'article 24 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. 

La falta d’un sistema realment inclusiu preocupa a l'alumnat amb necessitats educatives especials i les seves famílies que continuen afrontant un present i futur incert en relació amb el seu aprenentatge, el seu desenvolupament personal i social, i  la seva inclusió. Per aquest motiu, Dincat denuncia que encara no està garantit l'accés, la participació i l’assoliment de competències de l'alumnat amb necessitats educatives especials en el marc d’un sistema educatiu realment inclusiu. 

“L'accés a les aules i escoles ordinàries té un impacte positiu sobre el desenvolupament acadèmic, social i emocional de l'alumnat amb necessitats educatives especials” assegura Alba Cortina, representant d’Educació Especial a Dincat. “Lamentem que, avui dia, l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en centres ordinaris no és per si mateixa una garantia de rebre una educació inclusiva, ja que aquests centres, i el sistema educatiu en general, encara no els donen una resposta adequada”, afegeix.

D’altra banda, Dincat recorda que els Centres d'Educació Especial (CEE) i els i les professionals que en formen part, que encara avui acullen a més de 8.000 infants i joves al nostre territori, tenen un rol fonamental en l'atenció de qualitat a l'alumnat amb més necessitats de suport i en el desenvolupament d'un sistema d'educació inclusiu de qualitat. Sense la seva expertesa i el seu coneixement no es pot construir una escola per a tothom, que sigui realment inclusiva, que doni una resposta eficient i de qualitat a totes les necessitats i perfils dels infants i joves presents a la nostra societat. 

Finalment, l'educació postobligatòria tampoc satisfà les necessitats de l'alumnat amb necessitats educatives especials. Es tracta d’una etapa que té molt marge de millora i que requereix una major diversificació i ajust dels itineraris formatius oferts per garantir un procés formatiu de qualitat i útil per la inserció social i laboral de l'alumnat, possibilitant així el desenvolupament dels seus propis projectes vitals i facilitant també l’entrada al mercat laboral.