El dret a la ciutat i la garantia dels drets socials, a debat
Els espais de debat i reflexió del 6è Congrés del Tercer Sector s'han centrat al voltant d'aquestes qüestions.
"El dret a la ciutat és el reclam i el compromís actiu per part de tota la societat per un altre model de ciutat. Ara, tenim ciutats mercaderia, excloents i competitives. El dret a la ciutat implica que els governs locals tinguin més competències, recursos i suports per construir ciutats refugi, hospitalàries, solidàries, valentes, rebels, lliures i feministes. Ciutats amb una mirada diferent que posin la persona al centre i que donin resposta a les necessitats de la vida quotidiana" ha assegurat Lorena Zárate, presidenta d'Habitat International Coalition, a la conferència inaugural del primer dia del 6è Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, moderada per la periodista Milagros Pérez Oliva.
En aquest sentit, Lorenza Zárate defensa que, per assolir l'objectiu d'unes ciutats més habitables i respectuoses amb les persones, el paper dels governs locals és clau i que, per això, cal un "nou municipalisme", que enforteixi veritablement el rol de les Administracions locals enfront dels governs nacionals, que els permeti tenir més veu i vot a l'agenda global i que, per tant, puguin codesenvolupar i cogestionar polítiques socials conjuntament amb les organitzacions de la societat civil i la ciutadania.
Per reforçar l'aliança entre les Administracions locals i les entitats socials com a eina clau per fer front a reptes socials (pobresa, fenomen migratori, problemàtica de l'accés a un habitatge digne, etc), els debats del congrés s’han centrat en qüestions com les polítiques d'inserció laboral i d'inclusió en l'àmbit municipal; garantir ingressos per assegurar drets; la transformació del model de serveis a la persona cap a una atenció integrada i de base comunitària; la cooperació público-social en la provisió de serveis a les persones; el món local com a generador de polítiques socials; el paper del Tercer Sector en la construcció d’una ciutadania mobilitzada, compromesa i activa o els reptes digitals de les entitats socials.
En la segona jornada del congrés, el ‘plat fort’ ha estat el debat plenari 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?' amb Marina Geli, coordinadora del Centre Estudis Sanitaris i Socials UVic-UCC; Josep Mª Pascual, director d'Estratègies de Qualitat Urbana i Josep Villarreal, director d'Estratègia i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, moderats per Ignasi Aragay, director adjunt del Diari Ara.
En la seva intervenció, Marina Geli ha insistit en la governança entre la Generalitat i els ajuntaments. “Cal prendre decisions en temes competencials i en pressupostos. Cal fer un esforç intens per revisar-ho tot. Si tinguéssim creuades totes les dades podrien ser més eficaços en l’atenció a les persones, és a dir, cal centralitat en la governança i operativitat en allò que és local”. A més, ha defensat que “si hem de posar les persones al centre, ens cal un sistema que tingui una entrada única, que detecti les necessitats que pugui tenir i se la pugui derivar als serveis adequats”.
Sobre els recursos econòmics, Josep Mª Pascual ha fet èmfasi en què “per augmentar els pressupostos socials, també cal augmentar la col·laboració público-privada” i que “la inversió rendible ha d’anar a les polítiques socials perquè per afavorir el progrés econòmic, primer s’ha d’afavorir el progrés social”. Sobre la innovació, Pascual ha puntualitzat que “en el disseny de les estratègies, hem de tenir en compte que la innovació no vol dir disrupció. La recerca de l’acord i el consens en polítiques públiques és la principal manera d’innovar”.
Josep Villarreal ha compartit també que “les polítiques socials han d’augmentar pressupostàriament” i ha matisat que aquest increment “ha de tenir en compte la redistribució dels pressupostos segons dues variables: les necessitats bàsiques i l’habitatge. La societat es fa dual i també caldrà analitzar com donem cobertura a aquestes necessitats bàsiques. És per això que el sector públic haurà de repensar el seu model i els seus procediments”.