La Taula del Tercer Sector proposa un nou model d’atenció a l’envelliment

La Taula del Tercer Sector va presentar el dia 4 de maig a l’Ateneu Barcelonès l’informe ‘Escolteu-me! L’Atenció Centrada en la persona en el suport al procés d’envelliment’ en el marc d’un nou debat del cicle Catalunya Social. L’informe va ser presentat per una de les seves autores, la periodista Elisenda Rovira. En el debat d’experts amb entitats socials hi van participar: Mercè Mas, responsable del Grup de Residències de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), Meritxell Milian, professional de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Gavà, i membre de la Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Catalunya i Pilar Rodríguez, directora de la Unitat Operativa Sociosanitària de l'Associació Benestar i Desenvolupament, i membre de la Federació d'Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família.

Per la Taula del Tercer Sector l’augment del nombre de persones major de 65 anys en un futur immediat, el bon estat de salut i l’alt nivell de qualitat de vida d’aquestes persones grans, i un model d’atenció a la gent gran saturat i obsolet suposa repensar el model d’atenció a la gent gran perquè esdevingui més comunitari i centrat en la persona.

L’informe constata que la societat catalana és una de les més envellides i sobreenvellides d’Europa, un fenomen que s’ha més que duplicat en els últims 30 anys. De cada 100 persones majors de 65 anys, 16 superen els 84 anys. El fenomen afecta sobretot les dones, amb una esperança de vida més alta. El fet que les persones visquin més anys (de mitjana, 83,4 anys) sovint es llegeix com un problema social, quan en realitat és un èxit col·lectiu fruit del benestar aconseguit. Amb tot, l’informe assenyala que la situació planteja reptes que cal afrontar respecte l’atenció als majors de 65 anys i als majors de 85. En els propers quinze anys, la població de 65 anys o més s’incrementarà un 32% a Catalunya, i el nombre de persones que tenen 100 anys o més es multiplicarà per tres.

Pel què fa a la sostenibilitat del model de l’atenció a les persones grans, l’informe de la Taula del Tercer Sector manifesta que l’increment de l’esperança de vida ha suposat un increment de la taxa de dependència, que el 2015 se situava en un 28,01% entre la gent gran (fa 30 anys era d’un 18,6%).

El canvi de model d’atenció a les persones grans que plantegen les entitats socials catalanes també se sustenta en les preferències de la gent gran a dia d’avui: les preferències que tenen les persones grans en relació a les cures, suport i acompanyament són molt diferents de les que eren fa uns anys. En canvi, els serveis destinats a les persones grans responen a necessitats que hi havia fa dècades, no s’han adaptat al context actual i de futur.

El canvi de model d’atenció a les persones grans, també es justifica veient com el model residencial queda obsolet: l’empresa privada és el principal proveïdor de places de residència a Catalunya. D’un total de 59.458 places, un 59% les ofereixen empreses privades, seguides de les entitats d’iniciativa social (24%) i de l’administració pública (17%). Hi ha molta més demanda de places públiques que no pas oferta, per la qual cosa moltes persones han de buscar alternatives en els models concertats o privats, amb el conseqüent augment de costos que això suposa. També en les alternatives residencials, l’oferta és, en general, inferior a la demanda. Això fa que sovint les persones i famílies hagin de recórrer a iniciatives privades per satisfer les seves necessitats.

La manca de formació i recursos de les famílies que atenen les persones grans a casa, la rigidesa i limitacions dels serveis d’atenció domiciliària i l’elevat cost econòmic de contractar un assistent privat, entre d’altres causes, fan que moltes persones grans acabin ingressant a una residència sense desitjar-ho. Al mateix temps, l’informe alerta que la manca d’ajuts públics per a la contractació de treballadors domèstics que tinguin cura de les persones grans ha donat lloc a un increment de l’economia submergida en aquest àmbit, que genera situacions d’abusos cap als propis treballadors i cap a la gent gran que n’és beneficiària.

L’informe de la Taula del Tercer Sector Social també alerta que la poca adequació de l’atenció a les persones grans i la manca de coordinació entre serveis genera ingressos hospitalaris i despeses sanitàries que serien evitables. 1 de cada 4 visites a urgències durant el 2016 a Catalunya les van fer persones de 65 anys o més. Entre aquest grup d’edat hi ha molts “hiperfreqüentadors”, és a dir, pacients que fan visites recurrents a urgències.

La Taula d’entitats del Tercer Sector constata que treballar en el marc de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP) en tots els serveis d’atenció sòcio-sanitària a les persones grans no permetria només millorar la qualitat de vida de les persones ateses, fer que recuperin el control sobre les seves vides i que puguin viure d’acord amb els seus valors i preferències, sinó que optimitzaria els recursos públics i privats que s’hi destinen. El canvi en els centres residencials passaria per fomentar l’autonomia i la presa de decisions de les persones usuàries tant pel què fa a la seva pròpia vida com a les activitats i el funcionament dels centres, així com en la comunitat que l’envolta.

El canvi de model d’atenció a les persones grans proposat pel Tercer Sector Social constata que una millora de l’atenció a domicili podria augmentar de manera significativa la qualitat de vida de moltes persones grans, reduir les taxes d’hospitalització i també reduir o retardar l’ingrés en residències. Quan parlem de millorar l’atenció a domicili parlem, entre d’altres. d’incorporar noves tecnologies adaptades a l’entorn personal i comunitari, gaudir del que ens ofereix la comunitat i establir una millor coordinació dels sistemes sanitari i social...

L’informe de la Taula del Tercer Sector també conclou que per evitar que persones grans en situació de deteriorament tinguin dificultats per accedir als diferents serveis sòcio-sanitaris i pateixin de manera innecessària per la manca de coordinació entre ells, és necessari que s’implementi a tot el país la figura del gestor de casos, és a dir, un professional de referència que vetlli per la coordinació i integració dels recursos a l’abast de la persona. Al mateix temps, cal posar a disposició de les persones grans ajuts econòmics per a la contractació de persones assistents a la llar, de manera que es faci aflorar l’economia submergida en aquest àmbit i es garanteixi una atenció de qualitat. Per la Taula del Tercer Sector aquest canvi no serà real si no va acompanyat d’una aposta política i del suport comunitari, així com de la formació dels equips professionals i la ciutadania en general.