Les dones són les principals denunciants i víctimes de vulneracions de drets en salut mental en un 60% dels casos
Salut Mental Catalunya
Salut Mental Catalunya i la Federació Veus han elaborat l'informe 'Drets i Salut Mental', que ha registrat 409 casos de vulneracions a Catalunya durant el 2023.
Les primeres dades a destacar de l'informe 'Drets i Salut Mental 2023', elaborat per Salut Mental Catalunya i la Federació Veus, són que del total de vulneracions, gairebé el 34% s’han produït a la ciutat de Barcelona; el 42% de vulneracions s’han produït en l’àmbit sanitari; i han augmentat els casos en l’àmbit privat, a cases, pisos i habitatges (19,38%). A més, l’Administració pública es presenta com el principal agent discriminador (63,81%), seguida dels particulars (23%).
6 de cada 10 denúncies de vulneracions han estat realitzades per dones. En més d’un 60% dels casos la víctima és la dona i l’informe posa de manifest una infradetecció en les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, i intersexuals.
En un anàlisi del tipus de discriminació, s'observa com el tracte diferenciat ha estat el principal mecanisme discriminador (77,26%), seguit de l’agressió física (14,18%) i verbal (7,33%). Aquest fet és rellevant quan, dels 88 casos registrats en els que s’ha produït violència física i/o verbal, la víctima en un 77,27% ha estat una dona.
Motius de discriminació i drets vulnerats
En total, l’informe comptabilitza 798 motius de discriminació, sent per raó de salut mental el principal en tots els casos (48,59%), seguit de l’eix de posició socioeconòmica (41,12%). En un segon bloc diferenciat, el gènere, la discapacitat i l’edat, es situen en una forquilla del 19,22% i 10,22%. L’eix de violència institucional ha estat present en 41 casos de vulneració de drets (5,14%).
També s’han comptabilitzat 1.066 drets vulnerats, essent els drets a un servei públic de qualitat (22.80%) i la salut (16,98%) els més vulnerats, seguits del dret a la integritat moral (14,73%) i integritat física (11,91%). Des de les SMC i la Fundació Veus, per la importància que té en el projecte de recuperació de la persona, el dret a l’habitatge, el qual s’ha vulnerat en un 6,97% dels casos.
Des del teixit associatiu les entitats posen de relleu el fet que la manca de suports recau no només en la pròpia persona sinó també en qui exerceix la cura des d’un rol no professional, generant un doble impacte de vulneració que afecta tan la persona atesa com la persona cuidadora.
Campanya #DretsEnSalutMental
La publicació de l’informe va donar el tret de sortida a la campanya #DretsEnSalutMental. La campanya pretén visibilitzar les vulneracions i discriminacions que viu el col·lectiu. Enguany, i també en el marc de la campanya, s'ha presentat un nou document sobre els ingressos involuntaris i un vídeo per donar a conèixer què són les vulneracions de drets, per tal d’identificar-les i que qualsevol persona pugui acudir al teixit associatiu com un recurs de suport i acompanyament en el procés de reparació.
La campanya es pot trobar a les xarxes a través del hashtag #DretsEnSalutMental i a través dels següents enllaços: