Les febleses estructurals dels serveis socials en salut mental i addiccions

En un moment de necessitats socials creixents, el sistema de serveis socials presenta febleses estructurals que fan molt difícil donar resposta als reptes actuals. Segons Fòrum Salut Mental i Addiccions, una de les mancances principals és que els drets socials no gaudeixen de la mateixa consideració que s'atorga als drets a la salut o a l'educació. Com a conseqüència, l'entitat assegura que es perpetuen les limitacions del finançament de les polítiques socials i es restringeixen els recursos disponibles per a les necessitats que s'haurien de cobrir. Per comprovar-ho, assegura, només cal comparar els percentatges destinats a cada àmbit en qualsevol pressupost.

Per a Fòrum Salut Mental i Addiccions, els serveis socials de l'àmbit de la salut mental i les addiccions presenten una complexitat agreujada. En primer lloc, pel que fa al sistema de subvencions. Cal assenyalar que durant més de deu anys, serveis estables definits a la cartera de serveis han estat gestionats amb subvencions periòdiques. Tot i que la lògica de les subvencions pot tenir sentit en el cas de projectes o de posar a prova innovacions, en el cas dels serveis socials estables no és així. Aquest sistema implica uns riscos que ja s'han produït, alguns amb una gran incidència, com la congelació durant vuit anys de les tarifes dels serveis de salut mental i addiccions, i altres amb una rellevància qualitativa, com l'exclusió dels professionals de residències de l'àmbit de la salut mental i les addiccions en les subvencions d'incentius per als treballadors de residències vinculades a la pandèmia.

En segon lloc, pel que fa a serveis i places disponibles, la cartera de serveis de l'àmbit de la salut mental i les addiccions és molt limitada. La quantificació del nombre de persones a les quals cal donar suport no està clarament determinada. Si ens fixem en les dades de la població amb discapacitat, el percentatge de les persones amb trastorns de salut mental i addiccions és del 19% −121.000 persones, l’any 2022. Caldria afegir a aquesta xifra les persones amb trastorns de salut mental i addiccions que necessiten suport social, però que no han evolucionat cap a una disminució permanent de les seves capacitats i no se'ls atorga el reconeixement legal de discapacitat. D'altra banda, els serveis socials de la cartera sempre es refereixen al concepte "problemàtica social derivada de trastorn mental", afegida a la discapacitat o al trastorn. És l'únic col·lectiu al qual s'aplica aquest criteri. Per tant, quan es planifiquen necessitats de serveis i places, no es fan servir les dades poblacionals disponibles, sinó percentatges i aproximacions. 

Finalment, els serveis socials específics per a les persones amb trastorns de salut mental i addiccions es van posar en marxa molt més tard que els dels altres àmbits. Aquest retard històric ha fet molt difícil un desenvolupament que permeti cobrir les necessitats.

Per això, Fòrum Salut Mental i Addiccions defensa que és urgent millorar la resposta a les necessitats de les persones, superar la demora històrica, amb l'increment significatiu del pressupost destinat a aquest àmbit, i prioritzar els serveis comunitaris de proximitat que tinguin mes incidència en la prevenció de l’exclusió social i residencial. A més, argumenta que és necessari accelerar la millora dels serveis de cartera amb la reactivació dels espais tècnics de coproducció entre departament i entitats, que estan constituïts i que havien començat a treballar.