Les mares de persones amb discapacitat intel·lectual exigeixen a l’administració pública un canvi urgent

Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, alerta a l’administració pública que les mares amb fills del col·lectiu se senten sovint soles, cansades i invisibilitzades davant d’un sistema de cures per a fills amb dependència que es basa en l'esforç i desgast continu de milers de dones a Catalunya, les quals es veuen atrapades en un cicle d'invisibilitat que vulnera els seus drets i privades del reconeixement que mereixen.

La federació recorda que és fonamental el paper d’aquestes mares en les cures i el desenvolupament dels seus fills. Són dones que es dediquen dia a dia a cuidar als seus familiars, afrontant tota classe de necessitats, per tant, aquesta situació suposa un gran desgast personal i nombrosos obstacles a l'hora de conciliar, fet que acaba afectant totes les àrees de la seva vida (econòmica, laboral, de salut, social, etc.).

Demandes urgents a l'administració pública

D'una banda, Dincat reivindica el reconeixement del rol clau de les mares cuidadores i, d'altra banda, millores significatives en el sistema de cures que tinguin en compte les necessitats reals de les famílies. L'entitat assegura que és essencial oferir les mesures adequades per respondre a l’impacte físic i emocional que aquestes mares pateixen, a més d'impulsar polítiques públiques que facilitin que aquestes cures no siguin considerades exclusivament una responsabilitat de gènere.

L'entitat també sol·licita la incorporació del Servei de Conciliació Familiar a la Cartera de Drets Socials, així com un increment dels suports i recursos necessaris per alleugerir la sobrecàrrega produïda. Per garantir el seu dret a no quedar reduïdes al rol de cuidadores, cal impulsar polítiques laborals que facilitin la conciliació de les cures amb la vida professional i familiar, evitant que les mares hagin de renunciar al mercat laboral per les seves responsabilitats de cura.

A conseqüència d'aquesta renúncia, moltes famílies amb persones dependents a càrrec pateixen elevades despeses econòmiques que no poden assumir i les poden abocar, en molts casos, al risc d’exclusió social per pobresa. Per aquest motiu, Dincat exigeix una actualització immediata del Sistema de Protecció Social i les Polítiques Fiscals.

En darrer terme, l'organització assenyala que és imprescindible dotar les entitats del tercer sector dels recursos necessaris per continuar acompanyant, orientant i assessorant adequadament a tota mena de famílies, tant en la gestió econòmica com emocional. 

Per tot plegat, Dincat reclama valentia política per afrontar aquesta realitat i un canvi profund en les polítiques públiques que faci possible un futur en què totes les mares puguin viure amb dignitat, en una societat que garanteixi el seu dret a ser dones i mares en tota la seva dimensió, sense quedar reduïdes al seu rol de cuidadores.