Les vulneracions de drets que no es denuncien és com si no existissin i difícilment podrem treballar per prevenir que no es repeteixin

Acabeu de publicar el Radar ECOM 2022, un informe que recull les principals vulneracions de drets que tenen les persones amb discapacitat física i/o orgànica. Entre les principals conclusions, destaca que gairebé el 50% d’aquestes vulneracions estan relacionades amb l’accessibilitat. Quina és la problemàtica?

El Radar ECOM 2022, l’informe anual que fem per recollir i analitzar les vulneracions de drets que detectem que han patit les persones amb discapacitat física i/o orgànica de Catalunya en el darrer any, ha constatat que l’accessibilitat és una problemàtica que afecta de manera transversal a gairebé a tots els drets (dret a l’educació, dret a la mobilitat...) i que molt sovint és el motiu principal que priva les persones amb discapacitat física i/o orgànica de poder exercir un dret en igualtat d’oportunitats. Quan les persones no poden accedir de manera autònoma a un mitjà de transport, o no poden accedir a l’escola perquè l’edifici no és accessible, o en el lloc de treball no hi ha un bany adaptat, etc., les necessitats d’accessibilitat són presents arreu. Amb els anys s’ha anat avançant força però queda molt camí per fer encara per garantir una accessibilitat universal que permeti a totes les persones poder exercir els seus drets en igualtat d’oportunitats i no quedar-ne excloses, sobretot en les zones rurals.

Tenim lleis que obliguen a aquesta accessibilitat universal, però no s’està vetllant prou per fer efectiva l’aplicació d’aquestes lleis. S’estableixen terminis, però no s’acompleixen i no passa res. En el cas de Catalunya, tenim un Codi d’Accessibilitat pendent d’aprovar-se des de fa uns set anys. I mentrestant el codi que regeix i marca els paràmetres d’accessibilitat data de 1995! Urgeix que s’aprovi ja i sobretot que, un cop aprovat, es vetlli perquè la seva aplicació es faci efectiva i puguin donar-se avenços significatius cap a l’accessibilitat universal.

A banda de l’accessibilitat, quines altres vulneracions de drets destaca el Radar? Quins són els principals agents vulneradors i quines responsabilitats tenen al respecte? 

Dels nou drets analitzats, els tres més vulnerats han estat el dret a l’accessibilitat (24% de les vulneracions detectades), seguit de molt a prop pel dret al treball (23% de les vulneracions) i el dret a la mobilitat i el transport (19% de les vulneracions). Junt amb les problemàtiques d’accessibilitat, la manca d’atenció a la diversitat, i el tracte inadequat o discriminatori que això suposa, és l’altra gran vulneració. Per desconeixement o per deixadesa no es té en compte que hi ha persones, com les persones amb discapacitat física i/o orgànica, que tenen unes necessitats específiques que han de ser tingudes en compte i ateses per poder garantir-los i facilitar-los el seu ple exercici de drets. Cal molta conscienciació i formació encara sobre l’atenció a la diversitat, sobretot en el que és el personal d’atenció directa.

Pel que fa als agents vulneradors, l’Administració pública ha tornat a ser el principal agent vulnerador (en un 59% dels casos). En primer lloc, l’Administració autonòmica (26% del casos), seguida per la local (20%) i l’estatal (9%). És greu que qui hauria de vetllar per la igualtat de drets de totes les persones sigui any rere any el principal agent vulnerador. El problema és que les Administracions legislen, fan i aproven lleis, però no vetllen per l’aplicació d’aquestes. O bé no assignen els pressupostos suficients per poder fer un bon desplegament, o no s’estableixen ni sistemes de seguiment de la seva aplicació ni mecanismes sancionadors. Així difícilment avançarem! L’Administració pública també pot jugar un paper molt important en l’atenció a la diversitat, fent polítiques públiques que tinguin present la perspectiva de la diversitat i la mirada interseccional així com promovent formació obligatòria en atenció a la diversitat a tot el cos de professionals públics.

Aquesta és la segona edició del Radar, quina resposta heu rebut per part de les Administracions a les situacions que planteja l’informe?

Cal dir que l’informe RADAR ha tingut una gran acollida entre els diferents públics, i la mateixa Administració ens ha reconegut que documents com aquest són imprescindibles per visibilitzar i donar veu a les discriminacions que pateixen les persones en situació de vulneració. Com a eina d’incidència política, l’informe ens està resultant molt útil per mostrar l’estat real de la situació dels drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica a Catalunya. Malgrat tot, els canvis no són fàcils i la maquinària de l’Administració costa de moure. Hem de seguir incidint i mantenint un diàleg constant per promoure canvis tangibles i, conjuntament, com sempre, continuar avançant en el camí cap a una societat més inclusiva on totes les persones puguem exercir els drets en igualtat d’oportunitats.

Es constata de nou el problema de la infradenúncia perquè més de la meitat de les vulneracions detectades no s’han denunciat. Des d’ECOM, com esteu treballant aquest fenomen? Quina relació hi ha entre la infradenúncia i la infraidentificació de les discriminacions que pateixen les persones, sigui perquè desconeixen els seus drets o perquè han naturalitzat que es vulnerin?

Sí, la infradenúncia continua sent un problema persistent que invisibilitza les vulneracions que es pateixen. Des d’ECOM estem treballant per abordar aquesta problemàtica i poder-la minimitzar, ja que les vulneracions que no es denuncien és com si no existissin i, si no hi ha constància, difícilment podrem treballar per prevenir que no es repeteixin i s’hi posin solucions. Sota la premissa 'Empodera’t, Informa’t i Actua!', fem tallers i jornades sobre defensa dels drets amb la participació de persones amb discapacitat per promoure la presa de conscienciació sobre els propis drets i sensibilitzar sobre la importància de defensar-los i denunciar les vulneracions. Sovint ens trobem amb aquesta dualitat d’infradenúncia i infraidentificació. És a dir, que molt sovint ens trobem que hi ha persones que desconeixen els seus propis drets i, per tant, els és impossible detectar que els hi estan vulnerant. Per això, és molt important la formació en drets dirigida a les pròpies persones amb discapacitat física i/o orgànica per promoure el coneixement dels seus propis drets i empoderar-les per a l'autodefensa d’aquests.

Aconseguir dades del sector de la discapacitat, i en general del sector social, no sempre és fàcil, tot i que són imprescindibles per enfocar millor les polítiques socials. Quin valor tenen informes com el Radar a l’hora de fer incidència?

Poder disposar de dades és la manera d’evidenciar que una problemàtica és real i està afectant les persones i/o les entitats. Les dades legitimen les demandes i poden ajudar a situar com de greu és una situació. Com més elements tenim a l’abast per mostrar i explicar una problemàtica, més fàcilment podem fer entendre les nostres demandes, i podem dirigir millor les nostres peticions, doncs coneixem les necessitats específiques que hi ha i el nivell d’afectació de cadascuna d’elles, pel que també podem establir prioritats i ajudar a prevenir futures vulneracions de drets.