Pobresa i exclusió

Els principals reptes són: l’enfortiment de les polítiques socials i l’increment de la inversió social en un context en què gairebé el 25% de la població catalana continua vivint en una situació de vulnerabilitat; el reconeixement a la feina i contribució de les entitats socials a través de l’aprovació de la Llei del Tercer Sector Social i l’assoliment d’un finançament estable i adequat per al sector que atén i acompanya 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya. 

Les aportacions són per a l’Examen Periòdic Universal, una avaluació que els estats membres de les Nacions Unides han de passar en drets humans cada quatre anys i mig. Espanya s’examina entre abril i maig de l’any que ve. Es constaten avenços limitats i insuficients en drets socials com l’habitatge, l’ocupació, la salut i l’educació; drets de col·lectius específics (dones, persones amb discapacitat i persones d’origen migrat i racialitzades) i reptes globals que influeixen en la garantia dels drets (canvi climàtic i intel·ligència artificial).

Preocupa que pugui quedar en paper mullat i demana que hi hagi una dotació pressupostària per desenvolupar-lo. i sosté que cal actualitzar les dades de la diagnosi actual sobre el dret a l’habitatge a Catalunya perquè el pla sigui efectiu i eficaç.

La Taula ha exposat algunes de les principals demandes i prioritats per a la negociació dels pressupostos 2025: acordar un Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge; aprovar el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge; avançar en la implementació del  conveni que regula la pobresa energètica; establir un model d’actualització de l’IRSC acordat amb el tercer sector i altres agents socials i assegurar la participació de les entitats socials en els espais de presa de decisions i participació en l'àmbit de l'ocupació a Catalunya. 
 

Les entitats socials catalanes apunten que els desequilibris territorials afecten la distribució de recursos, serveis i oportunitats  i agreugen les condicions de vida de moltes persones, especialment de les que es troben en situació de més vulnerabilitat. Això s’expressa en l’accés desigual a drets com, la garantia d'ingressos mínims, l'habitatge digne i la qualitat de l’ocupació.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, s’ha reunit amb la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina Canudas, per fer una primera reunió de treball que ha servit per abordar les prioritats que tenen el Departament i les entitats socials davant de la nova legislatura. La Taula ha pogut traslladar-li les seves demandes relacionades amb les polítiques de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats, la garantia d’ingressos mínims i l’enfortiment dels serveis socials, entre altres.

El traspàs efectiu de l’ingrés mínim vital, el model d’actualització de l’IRSC, la reducció de les llistes d’espera i el desplegament de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, del conveni que regula la pobresa energètica i del marc d’acció per abordar el sensellarisme són algunes de les prioritats socials que s’han d’engegar en els primers 100 dies de Govern i que el Parlament de Catalunya també ha d’impulsar.

Fan valdre l’esforç de diferents formacions polítiques per dialogar i negociar amb l’objectiu d’aconseguir un acord de Govern que permeti desencallar la situació política actual i reclamen responsabilitat política per arribar a uns pactes i consensos enfocats en la millora dels recursos i el blindatge de polítiques socials que poden revertir en una major capacitat de la Generalitat de Catalunya per millorar les condicions de vida de la seva ciutadania, sobretot de la que es trob

A l’espera del desplegament de l’acord, encara mostra la seva preocupació per qüestions com la simplificació dels tràmits, els terminis de resolució i el paper de les entitats socials. Argumenta que el traspàs també és una oportunitat per incrementar el grau de cobertura de l’ingrés mínim vital i per millorar la quantia i cobertura de la renda garantida.

“El que ha passat en les darreres eleccions europees i catalanes no ha estat un tsunami de l’extrema dreta, però és una marea, creixent i contínua, que està normalitzant la presència institucional de posicions polítiques basades en l’odi i l’assenyalament quan les idees que promouen no són, en cap cas, acceptables des d’una perspectiva de drets humans” afirma Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.