El documento pone el foco en el sistema que actualmente garantiza unos ingresos mínimos para cubrir necesidades básicas en Cataluña (Renta Garantizada de Ciudadanía e Ingreso Mínimo Vital) y evidencia cómo estas dos prestaciones aún no permiten que muchas familias puedan vivir con dignidad para que la vivienda sigue siendo el gran gasto no cubierto por las dos ayudas.
El Govern de Catalunya i, en particular, el Departament de Drets Socials constata que la falta de pressupostos posa en risc alguns dels compromisos i necessitats socials acordades entre el Govern i les entitats socials. Tanmateix, es compromet, malgrat les citades circumstàncies, a continuar treballant intensament per donar resposta als compromisos adquirits prèviament amb el sector social del país.
Recordem que les persones privades de llibertat han de ser tractades amb el respecte i el valor que els són intrínseques com a éssers humans, d’acord amb el que estableix la legislació internacional i europea i instem les autoritats a assegurar-se que, com marca la legislació, les restriccions imposades a les persones privades de llibertat siguin les estrictament necessàries i que es tingui en compte el principi de proporcionalitat.
Afirma que avançar la finalització de la legislatura, just quan s’han de consolidar polítiques i mesures clau, és un desencert. Adverteix que, estan en risc o decauen, iniciatives i normatives de reforç del sistema de drets i protecció social: el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a Catalunya, l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, la proposició de llei per erradicar el sensellari
El document conclou que els principals beneficis són una major velocitat, eficiència i qualitat en l’atenció dels serveis públics, l’oportunitat de dissenyar millors polítiques i la millora de la gestió interna de l’Administració. I, entre els potencials riscos, destaca la manca de privacitat i seguretat, la falta de transparència i l’amplificació de biaixos i discriminacions.
Exigeix a la Generalitat que s’acordi un model de revisió d’aquest índex per evitar que cada any s’hagi de negociar aquesta xifra i demana que es compti amb la participació del tercer sector social a l’hora de definir-lo.
Les organitzacions representatives del sector, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han tancat la fase de compareixences de la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social al Parlament de Catalunya.
En aquest nou número de 'Quaderns d'internacionalització del tercer sector social' es dona a conèixer l'agenda social i del tercer sector social de Suècia i Dinamarca, a partir de la missió internacional que s'ha fet a aquests dos països nòrdics. L'objectiu és facilitar a les entitats socials coneixements i eines per promoure les aliances entre les organitzacions del tercer sector català i nòrdic. A més, el document també suggereix possibles col·laboracions.
El document posa el focus en el sistema que actualment garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques a Catalunya (Renda Garantida de Ciutadania i Ingrés Mínim Vital) i evidencia com aquestes dues prestacions encara no permeten que moltes famílies puguin viure amb dignitat perquè l’habitatge continua sent la gran despesa no coberta pels dos ajuts. Per això, recull recomanacions per millorar-lo: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania.
La transparència és una obligació legal, però també és imprescindible per reforçar la confiança de la ciutadania i les institucions públiques i privades en la feina diària de les entitats socials. El document recull, de manera pràctica i útil, quins són els principals passos per incorporar la transparència a les organitzacions del tercer sector: identificació, finalitats i marc legal, òrgans de govern i gestió, activitats, economia i participació.