A banda de l’edat, les dades confirmen que el treball i l’habitatge són els principals factors que condicionen el risc d’estar en una situació de pobresa o exclusió.
Argumenta que és un exemple de la necessària col·laboració entre administracions públiques i entitats del tercer sector social per assegurar l’accés a l’habitatge a persones en situació d’exclusió residencial i posa en valor el paper fonamental i imprescindible de la mobilització ciutadana per la defensa del dret a l’habitatge.
Celebra que s’hagi posat les persones al centre de les polítiques socials, prioritzant la protecció i el benestar de llars que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, i demana al Govern treballar conjuntament l’impuls de mesures que previnguin situacions similars en el futur.
La societat civil i els governs locals i regionals reivindiquen que s’escolti la seva veu i se’ls tingui en compte en el disseny i la implementació de les polítiques públiques europees. Entre els reptes, el desenvolupament del Pacte Europeu de Migració i Asil, la primera Estratègia europea contra la pobresa, el primer Pla d’acció europeu per a l’Habitatge Assequible, el Pla d’adaptació al canvi climàtic i el Reglament europeu sobre la intel·ligència artificial.
L’acció digital també vol conscienciar-los que els discursos d’odi s’estan normalitzant i que identificar-los i aturar-los és imprescindible per no generar més exclusió, violència, discriminació i fractura social. #ÉsOdi compta amb la participació de creadors de continguts com
Les entitats socials han abordat amb Salvador Illa el diagnòstic sobre la greu situació de la pobresa i l’exclusió a Catalunya, que afecta gairebé el 25% de la població catalana.
La insuficient inversió en polítiques d’infància; l’alta taxa de pobresa infantil, la segregació escolar i l’abandonament escolar; l’escassetat de recursos per a la salut mental i les llistes d’espera i la falta d’accés universal al lleure educatiu són exemples de la vulneració dels drets de la infància.
Els principals reptes són: l’enfortiment de les polítiques socials i l’increment de la inversió social en un context en què gairebé el 25% de la població catalana continua vivint en una situació de vulnerabilitat; el reconeixement a la feina i contribució de les entitats socials a través de l’aprovació de la Llei del Tercer Sector Social i l’assoliment d’un finançament estable i adequat per al sector que atén i acompanya 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya.
Les aportacions són per a l’Examen Periòdic Universal, una avaluació que els estats membres de les Nacions Unides han de passar en drets humans cada quatre anys i mig. Espanya s’examina entre abril i maig de l’any que ve. Es constaten avenços limitats i insuficients en drets socials com l’habitatge, l’ocupació, la salut i l’educació; drets de col·lectius específics (dones, persones amb discapacitat i persones d’origen migrat i racialitzades) i reptes globals que influeixen en la garantia dels drets (canvi climàtic i intel·ligència artificial).
Demana al Govern formar part dels mecanismes de governança de l’Agència, tenint en compte l’expertesa i trajectòria que té el tercer sector social a l’hora d’atendre i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat, i alerta que hi ha aspectes a millorar com l’encaix dels dos sistemes, el sanitari i el social, perquè no sigui desigual i com es garanteix que l’atenció respectarà els desitjos i preferències de les persones i tindrà en compte el paper de la comunitat.