Notes de premsa

L’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil és clau perquè, per primera vegada, es compta amb un full de ruta que aborda la pobresa infantil de manera preventiva, transversal i amb una mirada a llarg termini. També queda en l’aire la millora de l’accés al lleure educatiu; l’actualització de les prestacions socials vinculades a la infància, l’adolescència i la joventut; la implementació de la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència i el desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental amb polítiques de prevenció i protecció en la infància i l’adolescència i

El Govern de Catalunya i, en particular, el Departament de Drets Socials constata que la falta de pressupostos posa en risc alguns dels compromisos i necessitats socials acordades entre el Govern i les entitats socials. Tanmateix, es compromet, malgrat les citades circumstàncies, a continuar treballant intensament per donar resposta als compromisos adquirits prèviament amb el sector social del país.

Recordem que les persones privades de llibertat han de ser tractades amb el respecte i el valor que els són intrínseques com a éssers humans, d’acord amb el que estableix la legislació internacional i europea i instem les autoritats a assegurar-se que, com marca la legislació, les restriccions imposades a les persones privades de llibertat siguin les estrictament necessàries i que es tingui en compte el principi de proporcionalitat.

Afirma que avançar la finalització de la legislatura, just quan s’han de consolidar polítiques i mesures clau, és un desencert. Adverteix que, estan en risc o decauen, iniciatives i normatives de reforç del sistema de drets i protecció social: el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a Catalunya, l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, la proposició de llei per erradicar el sensellari

El document conclou que els principals beneficis són una major velocitat, eficiència i qualitat en l’atenció dels serveis públics, l’oportunitat de dissenyar millors polítiques i la millora de la gestió interna de l’Administració. I, entre els potencials riscos, destaca la manca de privacitat i seguretat, la falta de transparència i l’amplificació de biaixos i discriminacions.

Augmenten les dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada (pobresa energètica), les de menjar proteïna animal almenys cada dos dies (pobresa alimentària) i la capacitat per fer front a les despeses imprevistes (inseguretat econòmica). Pel que fa als col·lectius, disminueix el risc de pobresa en les persones grans i les d’origen migrat, però preocupa l’increment de la vulnerabilitat en les dones, les llars amb fills o filles dependents i especialment en la infància, que torna a pujar.
 

Exigeix a la Generalitat que s’acordi un model de revisió d’aquest índex per evitar que cada any s’hagi de negociar aquesta xifra i demana que es compti amb la participació del tercer sector social a l’hora de definir-lo.
 

Les organitzacions representatives del sector, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han tancat la fase de compareixences de la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social al Parlament de Catalunya. 

Defensa que l’harmonització de les dues prestacions és indispensable per millorar la cobertura de l’ingrés mínim vital a Catalunya, que és molt baixa: només del 14,5%. De fet, és a la cua dels territoris de l’Estat junt amb les Canàries i Balears.

Les recomanacions són: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania.