El document conclou que els principals beneficis són una major velocitat, eficiència i qualitat en l’atenció dels serveis públics, l’oportunitat de dissenyar millors polítiques i la millora de la gestió interna de l’Administració. I, entre els potencials riscos, destaca la manca de privacitat i seguretat, la falta de transparència i l’amplificació de biaixos i discriminacions.
Augmenten les dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada (pobresa energètica), les de menjar proteïna animal almenys cada dos dies (pobresa alimentària) i la capacitat per fer front a les despeses imprevistes (inseguretat econòmica). Pel que fa als col·lectius, disminueix el risc de pobresa en les persones grans i les d’origen migrat, però preocupa l’increment de la vulnerabilitat en les dones, les llars amb fills o filles dependents i especialment en la infància, que torna a pujar.
Exigeix a la Generalitat que s’acordi un model de revisió d’aquest índex per evitar que cada any s’hagi de negociar aquesta xifra i demana que es compti amb la participació del tercer sector social a l’hora de definir-lo.
Les organitzacions representatives del sector, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han tancat la fase de compareixences de la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social al Parlament de Catalunya.
Defensa que l’harmonització de les dues prestacions és indispensable per millorar la cobertura de l’ingrés mínim vital a Catalunya, que és molt baixa: només del 14,5%. De fet, és a la cua dels territoris de l’Estat junt amb les Canàries i Balears.
Les recomanacions són: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania.
La Llei del Tercer Sector Social s’està tramitant al Parlament des de fa un any i mig; la Llei de l’Economia Social i Solidària està pendent que el Govern l’aprovi i l’enviï al Parlament i la Generalitat també està treballant en un nou marc normatiu que agilitzi i enforteixi el sistema de col·laboració entre l’administració i les entitats i agents socials prestadors de serveis.
A les portes del Dia Internacional dels Drets de la Infància, la Taula del Tercer Sector Social, la Plataforma d’Infància de Catalunya i DIPLOCAT han organitzat una jornada per abordar la garantia dels drets d’infants i adolescents. El debat ha comptat amb les experiències europees de Malta, Dinamarca, Àustria, Itàlia i Catalunya, així com l’aportació de la Comissió Europea, UNICEF Europa i la Generalitat. També s’ha presentat l’actualització de l’informe 2023 sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya, que evidencia un empitjorament de la situació.
D'aquestes més de 18.000 persones que esperen tenir accés a una plaça en un servei o recurs social, 14.000 són persones grans i/o en situació de dependència, gairebé 4.800 persones amb discapacitat i 40 víctimes de violència masclista que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya.
La Unió Europea vol avançar cap a un model de targeta moneder. L’estimació de les entitats socials és que les targetes moneder només arribaran a un 10% de les 224.000 persones que, actualment, reben ajuda alimentària a Catalunya a través del FEAD. Les entitats socials reclamen a les administracions públiques que premin l’accelerador per decidir com es garantirà el dret a l’alimentació d’aquestes milers de persones que quedaran fora del programa i no tindran accés a una alimentació adequada.