Reivindiquen que, tot i que les entitats socials són un dels principals agents en el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya, no tindran cabuda en els espais de debat i reflexió del congrés sobre els reptes del treball en els propers anys, malgrat haver-ho demanat al Departament.
Entre les prioritats: combatre la pobresa infantil des de l’àmbit municipal amb mesures que garanteixin l’accés universal a les prestacions i serveis socials; incorporar el jovent extutelat com a col·lectiu prioritari per accedir als recursos municipals; integrar una mirada educació 360 en el projecte educatiu del municipi, que inclogui l’educació lectiva i la no lectiva; reforçar i diversificar els serveis 0-3 anys i els recursos d’atenció a la salut mental i les addiccions; posar en marxa mecanismes que protegeixin la infància davant qualsevol tipus de violència i enfortir els mecanismes
Assegurar l’empadronament, desenvolupar mesures i recursos específics per a la infància i l'adolescència, fer extensiva la creació d'oficines antidesnonaments, prioritzar l'ampliació del parc municipal d'habitatge de lloguer assequible, dissenyar i implementar polítiques actives d'ocupació municipals o enfortir la col·laboració entre el món local i el tercer sector social són algunes de les propostes.
S’estima que el Tercer Sector Social ha suportat un sobrecost de 281,5 milions d’euros a causa de l’augment de preus dels subministraments energètics i de l'alimentació.
La Taula i l'APE demanen que s’actualitzi fins avui dia la condonació del deute de les famílies, s’agilitzi la creació del fons d’atenció solidària, es generalitzi la instal·lació dels comptadors socials i s’ampliï el conveni a la resta d’empreses energètiques.
La Taula defensa que aquesta informació és cabdal per avançar cap a un sistema que sigui realment efectiu a l’hora de garantir uns ingressos mínims a persones que es troben en una situació d’emergència social i que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, des d'un enfocament més empoderador i basat en la lògica de drets.
Per a m4Social, combatre les conseqüències de la bretxa digital és un desafiament que s’ha de continuar abordant perquè un 32% de les llars catalanes en pateixen els efectes, xifra que augmenta fins al 40% en les llars en situació de pobresa i exclusió severa, segons el darrer informe de FOESSA-Càritas Catalunya.
Entre les millores socials dels nous pressupostos, destaca: l’increment d’un 8% del barem que dona accés a les prestacions socials, a proposta de la Taula; la reducció de les llistes d’espera i de la valoració de la dependència i discapacitat; més inversió en recursos per a la salut mental i les addiccions; l’avenç de l’atenció integrada social i sanitària i l’augment de recursos per a les polítiques d’infància i l’escola inclusiva, entre altres.
“Un altre mes que acaba i una altra oportunitat que perden les persones en situació d’emergència social, i que reben la renda garantida de ciutadania, per disposar de més diners de butxaca per afrontar l’encariment dels productes bàsics” lamenta la Taula. Defensa que, en un moment d’incertesa econòmica tan gran, els pressupostos són vitals per planificar les prioritats del país, donar una millor resposta a les necessitats socials i aconseguir més estabilitat.
La millora de les prestacions socials i l’accés als drets socials; la reducció de les traves burocràtiques; el desplegament del conveni que regula la pobresa energètica i del pla que dignifica i modernitza els serveis socials; l’erradicació de la pobresa infantil i l’abordatge del sensellarisme en són algunes de les prioritats més destacades. Espera que el 2023 sigui un any d’estabilitat política per accelerar el ritme d’aplicació de les polítiques socials pendents.