Reclama al govern espanyol que s’afanyi a arribar a un acord amb el govern català que permeti que la Generalitat de Catalunya gestioni l’ingrés mínim vital.
El 49% de les organitzacions no poden utilitzar certes tecnologies per aquesta fractura digital i el 38% tampoc poden fer-ho per la manca d’habilitats digitals de les professionals del tercer sector. Són les principals barreres perquè puguin treure el màxim profit de les TIC junt amb el finançament. El 62% de les entitats socials tenen problemes per transformar-se digitalment per la manca de recursos econòmics per desenvolupar eines digitals.
Alerten que les persones que tenen uns recursos econòmics molt limitats estan més exposades al contagi i no tenen garantit l’accés als tests d’antígens, malgrat la recent regulació del preu.
Espera que els últims episodis (Badalona, Montcada i Reixac i la plaça Tetuan de Barcelona) serveixin per motivar una solució coordinada de totes les administracions i que s’acceleri l’estratègia per fer front al sensellarisme i la creació del grup de treball per garantir el dret a l’habitatge.
És una de les principals conclusions del baròmetre 2021 del tercer sector social. Gairebé el 60% de les entitats socials de l'àrea metropolitana de Barcelona han readaptat els seus serveis i projectes per donar resposta a persones en situació de vulnerabilitat. Els col·lectius principalment atesos: persones que viuen de l’economia submergida, dones víctimes de la violència masclista, persones migrades, sense llar i joves en risc.
La Taula demana al Govern que passi de les bones intencions, a la concreció per assegurar l’accés als drets socials de les persones en situació de vulnerabilitat.
Considera que és bona notícia no començar el 2022 amb comptes prorrogats i tenir clar des de principis d’any de quins recursos es disposen.
Actualment, compten amb 4.000 habitatges socials, més de la meitat a Barcelona i l’àrea metropolitana, en els quals viuen prop de 10.000 persones, un 40% més que fa 6 anys. Reclamen acords amb les administracions, amb les entitats financeres i la cessió de pisos de particulars com a vies per poder donar resposta a l’alta demanda, que ha crescut amb la pandèmia.
Assegura que sigui quin sigui el motiu de l’incendi, la causa és la falta de solucions polítiques reals i efectives a un problema d’extrema gravetat: la vulneració del dret a un habitatge digne, assequible i segur. Lamenta que la mort de dos infants a l'incendi faci visible la realitat de la pobresa infantil.
Assegura que l’impacte social de la pandèmia és tan greu i profund que ara, més que mai, cal blindar un finançament que és urgent i de màxima prioritat. Tot i això, fa una crida als grups parlamentaris a millorar el projecte de llei en la seva tramitació parlamentària.