Assegura que l’impacte social de la pandèmia és tan greu i profund que ara, més que mai, cal blindar un finançament que és urgent i de màxima prioritat. Tot i això, fa una crida als grups parlamentaris a millorar el projecte de llei en la seva tramitació parlamentària.
Assenyala que l’LGBTI-fòbia és una problemàtica social que ha de ser tractada i corregida des de tots els àmbits on es produeixen les vulneracions i des de les mateixes institucions i estructures de la societat que desencadenen que certes persones es vegin legitimades a agredir o discriminar.
No s’han cobrat diverses subvencions de projectes i activitats desenvolupades i estan avançant 65 milions d’euros. Demana que el Govern posi en marxa, de manera urgent, la creació d’un grup de treball mixt amb el tercer sector social per avançar conjuntament en la millora del sistema de finançament.
Considera una bona notícia que s’incrementin les partides que enforteixen el sistema de drets i protecció social en un moment de màxima gravetat per la crisi social de la Covid-19. Apel·la al Govern i als partits polítics perquè es posin d’acord per aprovar-los i també demana que tingui en compte el tercer sector social en el desenvolupament i planificació d’aquestes noves polítiques.
Defensa que són els territoris els qui coneixen les necessitats i la realitat de la seva ciutadania en situació de vulnerabilitat. Celebra que es doni llum verda a aquesta normativa imprescindible per tenir un marc legal que reguli aquest dret essencial i que s’hagi complert amb la promesa electoral. Avisa, però, que caldrà analitzar amb deteniment l’articulat.
El 21% de la població europea està en risc de pobresa o exclusió social, més de 92 milions de persones. Espanya és el sisè país de la Unió Europea amb més pobresa. La taxa de risc de pobresa i exclusió social és del 26%, igual que la de Catalunya.
Algunes de les causes que apunten les entitats socials són: la manca de relacions socials i oci, la falta de participació en mesures que afecten directament la seva vida diària, la sobreprotecció al col·lectiu i la bretxa digital que les deixa més desconnectades.
Argumenta que és “absolutament imprescindible” perquè la pandèmia ha agreujat la fractura digital i perquè el no accés a Internet és un factor més d’exclusió social per a les persones en situació vulnerable. Prop d’un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol. La principal causa és el preu de la connexió (40%), però també la falta de competències digitals (20%).
El document analitza la inversió complementària que s’ha fet a Catalunya per garantir el dret a l’educació en el curs 2020/2021, marcat per la pandèmia. També es recullen dades d’una enquesta demoscòpica per conèixer la percepció de les famílies.
Actualment, 160.000 persones reben la prestació, un 10% de les persones en situació de pobresa a Catalunya. Les entitats socials defensen que cal aplicar-hi canvis perquè sigui efectiva ja que és un dret absolutament indispensable per reduir la pobresa crònica que ha empitjorat amb la Covid-19 i ha de funcionar al 100%. Encara hi ha persones en situació de pobresa severa que no tenen accés a la renda garantida de ciutadania.