L’informe de la Taula del Tercer Sector Social posa de relleu les dificultats amb les que topen les entitats socials a l’hora de dur a terme exitosament el projecte de convertir habitatges ja construïts i buits d’entitats financeres i grans tenidors en un parc de lloguer social estable en el temps, i especialment el destinat al Tercer Sector Social.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 3.000 entitats socials, ha presentat aquest dimarts l’informe ‘Els habitatges buits dels bancs. Una oportunitat perduda per ampliar el parc de lloguer social?’ en un nou debat del cicle ‘Catalunya Social’. La presentació de l’informe ha anat a càrrec de la seva coautora i presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla. Posteriorment, hi ha hagut un debat amb tres experts d’entitats socials: Alfons M. Thió, gerent de la Fundació Família i Benestar Social (Cohabitac), Lluís Puigdemont, Director de la Fundació SER.GI (ECAS) i Sergio Rodríguez, Director de la Fundació Foment de l’Habitatge Social (Càritas).
La compra d’habitatge procedent del Tempteig i retracte:
L’informe presentat avui posa en evidència les dificultats que es troben les entitats socials a l’hora de poder adquirir els habitatges procedents el Tempteig i retracte.
Des de l’aprovació del Decret-Llei del Tempteig i retracte (Decret Llei 1/2015) la Fundació Hàbitat3 ha rebut informació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que ha difós entre les entitats interessades, per un volum de 5.753 habitatges que tenen uns preus inferiors a 160.000 euros i unes superfícies de no més de 120 m2 . L’informe conclou que des del moment de la promulgació del Decret-Llei 1/2015, el mes de maig del 2015 fins a avui, entre el Govern de la Generalitat, els ajuntaments i les entitats socials de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió s’han adquirit 819 habitatges. 23 dels quals els han pogut comprar entitats socials. Això implica que el gairebé el 85% de les operacions han quedat en mans de privats.
Habitatges adquirits a entitats financeres mitjançant l’exercici del TIR (fins abril 2017)
L’informe també conclou que gairebé el 20% de la mostra estudiada, és a dir 1.064 habitatges compleixen els requeriments de lloguer social que encaixarien amb les necessitats de les entitats de la Taula del Tercer Sector. La compra d’aquests 1.064 habitatges aproximadament hauria tingut un cost global de 51,8 milions d’euros. I, el cost mitjà total d’un habitatge es situaria en els 48.700 euros per habitatge.
L’informe constata que si les entitats socials disponguessin d’una subvenció només del 30% sobre el preu de l’habitatge, l’efecte multiplicador de la subvenció permetria gairebé duplicar el nombre d’habitatges exercint el dret de tempteig, passant dels 1.064 vistos anteriorment a uns 2.181 habitatges. I això suposaria passar del 19,8% al 40% de totes les operacions estudiades.
D’habitatges que interessarien a les entitats socials (per les seves característiques i preus) n’hi hauria en 39 municipis però la cobertura global es situaria en el 130% del total de la demanda de les entitats socials. I, en ciutats tan importants com Terrassa, Tarragona, Lleida o Sabadell, s’hauria arribat a percentatges extraordinaris de més del 300%, i a d’altres on la demanda és més forta com en molts municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, o a la mateixa ciutat de Barcelona, també s’haurien pogut cobrir les necessitats explicitades per les entitats que hi operen.
Cessions d’habitatges dels bancs:
L’informe posa de manifest la ridícula xifra d’habitatges buits de les entitats financeres cap administracions públiques i entitats socials. Segons el Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat, els entitats financeres disposen d’uns 47.000 habitatges buits i només han cedit temporalment 4.260 habitatges a tercers per que siguin destinats a finalitats socials. Per tant, constatem que només se n’haurien cedit un 10%.
Habitatges cedits temporalment per entitats financeres per ser destinats a finalitats socials:
Necessitats d’habitatge de les entitats socials:
Entre d’altres, l’informe també recull les últimes dades de demanda d’habitatge social que tenen les entitats socials catalanes, el resultat del qual sosté que les entitats socials catalanes estan gestionant 1.800 habitatges per atendre els seus usuaris, però en necessitarien, de forma immediata, 816 habitatges més, en 59 municipis de Catalunya (es poden consultar els municipis on hi ha la demanda en el dossier adjunt).
L’estudi elaborat per Carme Trilla i Pablo Tucat i presentat avui per la Taula del Tercer Sector també inclou les següents propostes:
- Crear un fons d’inversió social totalment dirigit a la generació d’un parc d’habitatges socials. Podria arrencar d’alguna o de diverses entitats financeres, entre les quals hi podria tenir un paper l’Institut Català de Finances, però es podria obrir a participacions ciutadanes que entenguessin que, acceptant una rendibilitat acotada de les inversions col.laborarien amb un objectiu social de primer ordre.
- Establir suports públics a la compra que facin viables financerament les operacions d’adquisició, garantint unes rendibilitats lògiques (igual que s’estableixen ajudes per a la nova promoció d’habitatges).
C) Reforçar el sistema d’ajuts al lloguer de manera que permeti que els habitatges adquirits es puguin adreçar a col.lectius que ni tan sols poden pagar el preu del lloguer social, tot fent-los solvents.
D) Reforçar els ajuts a les entitats socials de manera que permetin que els habitatges adquirits es puguin adreçar a col·lectius que necessiten acompanyament social en els seus processos d’inclusió.
E) Establir un sistema d’ajuts a la rehabilitació dels habitatges adquirits per les entitats socials per permetre reduir aquests costos i permetin, alhora, adquirir més habitatges per posar-los a disposició de col·lectius vulnerables.