Argumenta que, per acompanyar d’una manera més personalitzada, propera i comunitària, calen més recursos públics, més suport a les famílies cuidadores i una integració efectiva dels serveis socials i sanitaris. Reclama que el tercer sector sigui considerat com a interlocutor qualificat en les polítiques d'envelliment per assegurar el benestar de les persones i el compliment dels seus drets. L'envelliment és un repte prioritari perquè Catalunya té una societat envellida i sobreenvellida. La previsió és que, per al 2050, el 30% de la població catalana tindrà més de 65 anys i el 24% tindrà més de 85 anys.
El model actual se centra sobretot en les persones grans en situació de més dependència i vulnerabilitat i no té en compte la diversitat d’envelliments. Proposa un model integral que inclogui aquesta diversitat de velleses, on els recursos i serveis s’adaptin a les necessitats i demandes de la persona i que garanteixi el dret de les persones grans a participar activament en la presa de decisions sobre on i com volen viure el seu envelliment.