Un Govern ‘congelat’ en polítiques socials

Fem balanç de la iniciativa legislativa de l’executiu català en matèria social durant el 2019 i podríem dir que l’activitat en aquest àmbit ha estat més aviat escassa. De les 8 lleis aprovades, 2 són de caràcter social (llei sobre successions per a garantir la igualtat de drets i la no-discriminació de les persones amb discapacitat sensorial i la llei de prestacions socials de caràcter econòmic) i dels 7 projectes de llei que hi ha en tràmit, com a iniciativa del Govern, només 2 ho són i provenen de la legislatura anterior.  

 

La lentitud en l’acció del Govern també es reflecteix en polítiques socials de lluita contra la pobresa i les desigualtats que no avancen a un ritme desitjat. L’últim ple monogràfic sobre pobresa al Parlament va ser el 2016 i continuem sense donar una resposta efectiva a fenòmens que no es recollien en aquell debat com els treballadors i treballadores pobres o a la feminització de la pobresa. També seguim sense tenir un reglament que ens permeti fer el desplegament total de la Renda Garantida de Ciutadania, dos anys més tard de l’inici de la prestació, i l’efecte és clar perquè aquest ajut no està arribant a totes les persones que tenen dret a accedir-hi. 

 

Estem en una situació greu d’emergència habitacional que aboca un milió de persones a l’exclusió residencial entorn de Barcelona. El nou decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge és un pas endavant molt significatiu, però no suficient. Cal més inversió pública en habitatge i aquesta aposta decidida s’hauria de reflectir en els pròxims pressupostos 2020. Sobre el dret a l’energia, acabem d’acordar entre Govern, Administracions locals i entitats del Tercer Sector una proposta de conveni perquè les empreses subministradores assumeixin la despesa de pobresa energètica. És un avenç important per garantir els drets energètics de tota la ciutadania, sobretot de les persones més vulnerables, però no podem afluixar i ara, més que mai, hem d’aconseguir que les companyies el signin perquè no tenen cap excusa per no fer-ho. 

 

Si posem el focus en el fenomen migratori, fa gairebé un any que el Govern va aprovar l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió d’infants i joves que han migrat sols. El pla, però, encara no té ni un calendari concret d’actuació ni tampoc un pressupost. A més, i en un horitzó no gaire llunyà, no podem oblidar que un 50% de joves sense referents familiars tenen 17 anys i un 30%, en tenen 16, el que significa que d’aquí molt poc sortiran del sistema de protecció sense tenir unes oportunitats clares d’inclusió, sense permís de treball i amb prou feines accés a ajuts socials. 

 

Respecte a la infància, es continua sense desplegar i sense dotar d’un pressupost suficient en quantia i cobertura a la Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, aprovada el 2010 i que és un avenç en el reconeixement de l’infant i l’adolescent com a subjecte de ple dret i en la protecció i promoció del seu benestar personal i social. I pel que fa a les persones amb discapacitat, encara està pendent la creació del Codi d’Accessibilitat, que ha de desplegar la Llei d’Accessibilitat, aprovada l’any 2014.

 

Davant aquest repàs ràpid només podem demanar al Govern que, per a aquest 2020, premi l’accelerador per trencar una dinàmica que està tenint un impacte directe en les persones més vulnerables i que, de retruc, dificulta la feina de les entitats socials catalanes que atenen 1 milió i mig de persones a Catalunya.