La Taula reclama als ajuntaments més contractació reservada

La legislació marca que les administracions públiques estan obligades a reservar una part de la seva contractació a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció i han de fixar les quanties mínimes pressupostàries reservades per a elles. Aquesta regulació s’adequa a les directives de la Comissió Europea que inclouen en la contractació pública qüestions com la inclusió laboral de persones o col·lectius amb especials dificultats per trobar feina, l’equitat de gènere o el comerç just. La finalitat és promoure un creixement sostenible i inclusiu.

 

L’estudi posa el focus en la contractació reservada que han realitzat els ajuntaments dels 4 municipis més poblats de cada província catalana (Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Lleida, Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, Tarragona, Reus, El Vendrell i Tortosa), contractes que s’han formalitzat entre l’1 de juliol de 2016 i el 31 de desembre de 2018 i que són de consistoris municipals i entitats vinculades a aquests. Tot i així dels 16 municipis analitzats, només s’han trobat dades de contractació en 9: Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Reus, Terrassa, Tàrrega, Blanes i L’Hospitalet de Llobregat.

 

Algunes de les principals conclusions de l’estudi sobre la contractació reservada són:

 

- Representa menys de l’1,5% dels pressupostos anuals destinats a la contractació pública dels municipis i varia força d’un any a un altre.  

 

- El preu continua sent un factor determinant en els criteris d’adjudicació dels contractes municipals per davant dels que prioritzen la qualitat dels proectes, amb més d’un 50% del pes de l’adjudicació en el conjunt dels expedients.

 

- Bona part de la contractació reservada és per a serveis de jardineria. En el cas de Barcelona, aquests són més del 70% del contractes reservats i més del 65% en la resta de municipis analitzats. En segon lloc, i força menys lluny, hi ha els serveis de recepció.

 

- És un tipus de contractació que afavoreix especialment les entitats socials i les empreses d’economia social per sobre de les empreses amb finalitats lucratives (més d’un 60% a Barcelona i més d’un 90% a la resta de municipis analitzats).

 

L’estudi també posa de manifest la manca d’informació i el grau de transparència que hi ha sobre la contractació pública, en general, i la reservada, en particular, perquè no tots els municipis mostren quina part del seu pressupost anual dediquen a la contractació pública. A Catalunya, els CET i les empreses d’inserció ofereixen oportunitats laborals a 15.000 persones que tenen dificultats per accedir al mercat de treball ordinari.