El 20 de novembre és el Dia de la Infància i aquest any coincideix amb els 30 anys de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de l’Infant. Maud de Beur-Buquicchio, secretària general adjunta del Consell d’Europa, deia en un discurs a la Conferència sobre Justícia Internacionals per als Infants l’any 2017 que “la convenció ha marcat un punt d’inflexió perquè reconeix a escala mundial que els infants no només han d’estar subjectes a protecció sinó que també són posseïdors de drets polítics i socials”. I si tenim en compte que la importància de la convenció radica precisament en això, com pot ser que 30 anys després els drets dels nens i nenes encara es vegin vulnerats? Per què encara hi ha molts infants i adolescents que no tenen les mateixes oportunitats per accedir a l’educació, la salut, el lleure o a un benestar adequat?
Que no s’ha avançat significativament en el compliment de la convenció és una evidència que Mª Jesús Larios, adjunta del Síndic de Greuges per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, retrata clarament en l’espai de l’entrevista d’aquest butlletí. Des de la Taula del Tercer Sector i la PINCAT hem reclamat reiteradament als partits polítics que situïn la infància com a prioritat en l’agenda política perquè és evident que encara hi ha molt marge de millora en la promoció, la defensa i la protecció dels drets de la infància i perquè és imprescindible recuperar el consens polític i social, recollit en el Pacte per la Infància a Catalunya, per aconseguir unes veritables polítiques integrals i transversals en infància i adolescència.
Sobre el llarg camí que encara cal recórrer en la protecció dels drets, no podem oblidar aquelles mesures que han de lluitar contra l’LGBTI-fòbia als centres educatius de Catalunya. Acabem de presentar el dossier ‘Catalunya Social’ sobre l’
assetjament escolar per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere i el document ens mostra l’enorme complexitat d’aquest fenomen caracteritzat per la seva invisibilitat i per les dificultats dels mateixos infants i adolescents a explicar-ho als seus pares i mares i al seu entorn proper. Sabem que aquestes situacions de violència i discriminació s’estan donant a escoles i instituts, i fins i tot més enllà, però
no disposem ni dels recursos suficients per fer-les aflorar ni molt menys de les eines necessàries per prevenir, detectar i actuar davant una problemàtica social que ja és el principal motiu d’insult, burla i rebuig a les aules.
