Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

 

Catalunya és i serà sempre terra d’acollida. Però hem de garantir que aquesta acollida és pugui fer amb les màximes garanties, perquè el que volem és atendre aquestes persones amb les millors condicions possibles i ens preocupa que des del Govern de l’Estat no hi hagi ni planificació, ni informació ni transparència sobre aquest assumpte. Un fet que hem reclamat i, que  per exemple, en el cas dels joves i adolescents migrats sense referents familiars hem posat ja sobre la taula en el darrer Consejo Territorial. 

 

Des del Govern de la Generalitat, hem impulsat eines com el programa de mentoria adreçat a persones refugiades; estem atenent l’emergència social d’arribada de joves migrats sense referents familiars posant tots els recursos que tenim disponibles amb la col•laboració de les entitats del sector... Però és evident que des de l’Estat –que vull recordar que és qui té les màximes competències en matèria d’immigració i refugi–, cal més col•laboració i una major planificació.

 

El Pacte Nacional per a la Immigració, aprovat el 2008 i amb vigència fins al 2020, va definir les grans línies estratègiques de país per a la gestió de l’acollida de les persones immigrades, orientades cap al procés d’accés a la plena ciutadania. La immigració continua existint, cada any entren i surten vora 100.000 persones a Catalunya, però ara el tema no és principalment l’arribada. Ara el 50% dels catalans amb nacionalitat estrangera ja fa més de 10 anys que viuen a Catalunya. Ara el tema és com ho podem fer per viure junts els que tenim orígens diferents. Per això plantegem un Pacte Nacional per a la Interculturalitat, que ha de ser l’eina per construir entre tots una societat de gent de tot arreu i que se sustentarà sobre tres peces: inclusió, interacció i reconeixement de la diversitat i, que volem impulsar amb la col·laboració de totes les parts implicades.  

 

Crec que garantir els drets humans de les persones immigrades és clau i això passa per reconèixer els drets de ciutadania i de poder desenvolupar una activitat laboral.

 

 

La RGC suposa l’establiment d’un nou dret social que millora els nivells d’ingressos de les persones més vulnerables i millora l’ocupabilitat dels aturats de llarga durada. Actualment estem treballant en el desplegament de la prestació que de moment ha arribat a més de 26.000 famílies (67.000 beneficiaris) i dels complements a les pensions baixes (45.000 pensionistes) i a més de 112.000 persones entre titulars i beneficiaris. Alhora estem treballant per l’aprovació del Decret de creació de la Comissió de Seguiment i del Reglament que desplegarà els aspectes que preveia la Llei i millorarà la protecció als col·lectius més vulnerables. I tot plegat ho volem fer acordat amb entitats socials, sindicats, entitats municipalistes, ens locals.. És evident que les entitats del Tercer Sector participaran en aquestes comissions.

 

 

Un dels reptes de la legislatura és fer una nova llei d’autonomia personal de Catalunya que instauri nous models de suport a totes les persones amb limitacions funcionals, que desplegui serveis de proximitat i que permeti valorar el dret a decidir de les persones a envellir dignament. El Pla de Govern inclou aquest projecte i la previsió és fer el projecte de Llei a meitat de mandat.

 

Més enllà de l’atenció residencial i les prestacions al cuidador familiar, cal potenciar la compatibilitat entre l’atenció diürna i l’atenció domiciliària de nova generació. Una atenció que demana la teleassistència avançada, els serveis de teràpia ocupacional i ajudes tècniques al domicili, la figura de l’assistent personal i la cura professional en una lògica del suport i l’autonomia a la pròpia llar. Per aquest motiu, treballarem per unificar els equips de valoració, i esdevé clau que siguem capaços de construir amb els ens locals i l’atenció primària de salut un nou futur digne per a les persones en situació de dependència.

 

 

Volem trencar amb un sistema de protecció social orientat a col·lectius o unitats de serveis. El nostre objectiu és evitar que un canvi en la situació d’una persona signifiqui quedar fora d’un circuit de protecció en espera que entri en un de nou. Els serveis han de ser un continu assistencial, sense buits entre les intervencions socials, que portin a fer que aquesta persona pugui desenvolupar el seu projecte vital. A més, els serveis de protecció han d’integrar els serveis socials, els ocupacionals i els de protecció de la salut. Ratifico el compromís del Departament de Treball, Afers Socials i Família en el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS), perquè els serveis socials i els sanitaris operin conjuntament i posin les persones al centre de l’atenció. Cal avançar més en la millora de l’atenció sanitària en les residències, en la coordinació per millorar la prevenció en l’àmbit de la salut mental comunitària, en la integració tant de sistemes d’informació com de carteres conjuntes, en l’atenció domiciliària.

 

 

Efectivament, es tracta d’una demanda i d’una magnifica ocasió que ens va obrir la Comissió Europea el 2014, amb les Directives europees sobre contractació pública i qualitat dels serveis d’atenció a les persones, per augmentar el benestar de les persones i reforçar els sectors socials en la provisió de serveis públics que es regularien al marge de la Llei de contractes del sector públic.

 

El Govern i el Parlament han impulsat un doble camí mitjançant el qual la provisió de serveis a les persones, tant per la via contractual pública des de la Llei de contractes, com per la via del concert social, es definirà plenament en base a una Llei específica durant aquesta legislatura. 

 

En definitiva es tracta de disposar d’eines de millora en l’atenció a les persones, i de fomentar i practicar els valors del tercer sector i l’economia social a l’hora de cuidar, atendre, acompanyar, inserir, formar, etc. les persones que són ateses tant des dels serveis socials bàsics com dels especialitzats.