“Cada euro d’inversió pública en voluntariat, té un retorn a la societat que hem d'explicar i quantificar”

1. Fins ara, vostè era vocal de participació de la Federació Catalana de Voluntariat Social, en aquesta nota etapa com a president, quins reptes s’ha marcat al capdavant de l’entitat?

Bàsicament, són 3 grans reptes. El primer és l’apoderament del voluntariat i la interlocució amb el Govern. La situació complexa que estem vivint com a país és una oportunitat perquè el voluntariat tingui veu i segueixi aportant a la política temes socials, com fer pressió perquè totes aquelles lleis socials que estan suspeses pel Tribunal Constitucional puguin ser recuperades, ja que milloren la vida de les persones en situació de vulnerabilitat que atenem des de les entitats de voluntariat. Un segon repte és l’avaluació de l’impacte social i econòmic de l’acció del voluntariat perquè necessitem poder explicar-lo en el nostre entorn més immediat. I el tercer repte és treballar i accelerar amb el nou Govern la tramitació de la Llei de Foment de l’Associacionisme.

2. Quan parla d’apoderament de les persones i les entitats de voluntariat en què es tradueix?

A Catalunya hi ha un teixit associatiu i de voluntariat impressionant amb 370.000 persones voluntàries, per tant és un teixit que té molta potència i molt a dir. Les persones voluntàries hem de poder transmetre quines són les nostres preocupacions, quines són les dificultats per exercir el nostre voluntariat i quins són els reptes del dia a dia. De fet, el Tercer Sector Social té l’agilitat de detectar situacions de vulnerabilitat i noves necessitats socials i, en conseqüència, de donar-hi resposta. Per la nostra capacitat d’acompanyament a les persones més vulnerables, aquestes respostes s’han de traslladar a les Administracions perquè, a la vegada, es tradueixin en propostes d’actuació i millora.

3. La mesura de l’impacte de l’acció de voluntariat és força complex. Com ho faran perquè sigui efectiu i quin valor té per a les entitats de voluntariat disposar d’aquests resultats?

Tenim al davant el repte de veure com podem recollir aquests indicadors i haurem d’implicar universitats i grups d’estudi. Els indicadors quantitatius són relativament senzills i àgils d’aconseguir (nombre de persones voluntàries a Catalunya, quantes hores de dedicació, serveis atesos, etcètera), però el que és complex són les dades qualitatives. L’acció de voluntariat té un impacte social econòmic i hem de ser capaços d’explicar quin retorn té a la societat cada euro d’inversió pública i com incideix aquest acompanyament a l’hora d’evitar situacions de vulnerabilitat perquè el voluntariat construeix ciutadania i contribueix a una societat més justa i cohesionada.

4. Abans es referia a la Llei de Foment de l’Associacionisme, encara pendent desenvolupar-la, tenen previst com avançar més concretament en aquesta qüestió?

De moment, el que hem fet és demanar una trobada amb el nou conseller perquè ens pugui rebre i explicar-li els nostres punts d’interès i les nostres preocupacions i, per tant, amb ell ja podrem valorar un calendari de treball. El més important és que no partim de zero, que hi ha un treball previ realitzat, i que es tracta de reprendre el fil i continuar endavant.

5. Una iniciativa que pot afavorir la implicació de les persones en les entitats de voluntariat és la reforma horària. Com més temps social la persona guanya, més temps té per destinar-lo a participar activament en la societat...

La reforma horària és un repte de tota la societat catalana. Les entitats socials podem portar a terme les nostres accions de canvi en l’organització i gestió del temps, però aquí hem d’anar molt coordinats i de la mà amb altres agents (empreses, escoles, etcètera) per aconseguir-ho realment. Nosaltres formem part d’aquest engranatge, ens hi hem compromès com a Tercer Sector perquè és una oportunitat. Destinar temps de lleure a tasques de voluntariat o de compromís amb la construcció del nostre país en l’àmbit que sigui és una oportunitat important per a nosaltres.