ENTREVISTA DEL MES

“El dret europeu permet prioritzar el Tercer Sector en la provisió de serveis socials i sanitaris”

La directiva europea 24/2014 permet establir en les Comunitats Autònomes un nou i millor marc legal per a la provisió de serveis públics en els àmbits social i de la salut. Però la directiva té ja més de 2 anys i a Catalunya seguim sense que s'apliqui. És això normal? Si és beneficiosa, no estem trigant massa?

Aplicar la transposició europea és, només, una decisió política que els hi pertoca a les Comunitats Autònomes. És, en definitiva, una decisió única i exclusivament política. Hem perdut dos anys, perquè fa dos anys que això es podria haver fet. No s’ha fet, és cert, però mai és tard per ampliar-ho. Certament, va més lent del què s’havia esperat en un inici. En altres comunitats autònomes ja s’ha fet, a Catalunya encara no.

Aquesta transposició permetria donar una carta de naturalesa a una cosa que és una realitat: el Tercer Sector Social, que porta anys treballant en favor de la qualitat dels serveis que presta i millorant allò públic des del sector privat. Altrament la societat perdria un capital humà terrible que no es podria recuperar des del sector privat ordinari.

Quins avantatges tindria aquest nou marc legal, social i sanitari, resultat de la transposició de la directiva?

Permetria adaptar el què és el Dret a la realitat social i a la interacció que tot el Tercer Sector pot, i ha de tenir, per complementar el model públic de prestacions i garantir l’adequada qualitat i la universalitat en les prestacions socials i sanitàries dirigides a les persones. Sense aquest marc legal, al no fer res, es dóna prioritat a una visió més neoliberal de la provisió de contractes d’uns serveis que són molts específics i on cal primar la qualitat i no el valor econòmic.

Això evitaria nous casos –que causen tant malestar- en què grans empreses alienes al sector social i sanitari guanyen aquests concursos?

Evidentment. Mentre no es faci la transposició estem beneficiant que les grans corporacions econòmiques que busquen nous ‘nínxols’ de mercat arribin i, a base de ‘preu’ , guanyin contractes que estan afectant al model d’implicació de la ciutadania i de participació social en la millora de les condicions de tots els ciutadans. I això afecta al model de l’Estat social.

Des del Tercer Sector sempre hem reclamat que les Administracions prioritzin al sector no lucratiu en la provisió d'aquests serveis, però la resposta de polítics i gestors acostuma a ser que això és impossible. La transposició de la directiva 24 de 2014 ho fa possible?

El dret europeu ho fa possible des de fa temps. La directiva, a més és clara, diu que la provisió de serveis dirigits a la persona en l’àmbit social i sanitari està fora de la lògica del mercat i de la competència i que, el normal, és que els Estats col·laborin i interactuïn per complementar els nivells de prestacions bàsiques. No existeix cap impediment jurídic que impedeixi aquesta opció. Els Estats poden fer alguna cosa o no fer res. I, en aquest cas, el dret no és cap excusa per no canviar les coses.