La Taula alerta a Puigdemont que la crisi social persisteix i es cronifica

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha alertat avui al president de la Generalitat, Carles Puigdemont  que la crisi social persisteix i es cronifica  a Catalunya. La Taula del Tercer Sector també ha demanat avui al President Puigdemont que el Govern impulsi un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social. Una delegació de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector encapçalada pel seu president, Oriol Illa, s’ha reunit aquest matí amb el MH President de la Generalitat, sr. Carles Puigdemont. En la reunió també hi ha assistir la consellera de la Presidència, Neus Munté i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana.

A la sortida de la reunió, i en declaracions als mitjans de comunicació, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa ha alertat “que hi ha 470.000 aturats que no reben cap prestació i 110.000 llars a Catalunya que no perceben cap ingrés. La factura de la crisi no està pagada”. Illa ha reconegut la bona predisposició del Govern en les demandes presentades a Puigdemont i ha explicat que “el Govern ha estat receptiu, però la feina no ha acabat. La feina continua perquè les desigualtats persisteixen”. Pel què fa al Pla de xoc , Illa ha ressaltat que “aquest és un instrument necessari, però calen mesures estructurals per revertir la situació de crisi que viu el país”.

La Taula del Tercer Sector ha demanat a la reunió que l’executiu impulsi un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social, tal i com es va fer en la passada legislatura i s’hi va comprometre el President Puigdemont el passat 10 de gener en el seu discurs d’investidura.

Entre d’altres, les entitats socials reclamen que aquest nou Pla de Suport inclogui les mesures següents:

• La cessió de més habitatges a les entitats socials: Les entitats socials han manifestat que necessiten 770 habitatges en menys de dos anys per atendre persones amb greus necessitats.          El Tercer Sector Social català gestiona avui 1.522 habitatges socials on hi viuen prop de 7.000 persones molt vulnerables. Les entitats financeres tenen uns 47.000 habitatges buits, mentre que la Generalitat en disposa de 922.

• Passos efectius cap a la integració de l’atenció social i sanitària: L’index de població sobreenvellida (la proporció de les persones majors de 64 anys que tenen 85 anys o més) es duplicarà en els propers anys. Al mateix temps, l’exigència ciutadana i les necessitats d’atenció creixeran també en persones de totes les edats, a causa de la proliferació de malalties cròniques, l’evolució del model familiar o l’increment de la pobresa. Sense aquesta integració, el model social i sanitari actual serà cada cop més ineficient, perquè no podrà garantir una atenció ni suficient ni adequada a aquestes noves necessitats

• Impulsar la transició del model d’atenció residencial a un model més comunitari: Seguint l’estratègia Europa 2014-2020, la transició cap a un model d’atenció social més comunitari ha d’esdevenir també una prioritat per al Govern català aquests anys vinents. La Taula del Tercer Sector li ha demanat que s’inverteixin fons europeus en aquest objectiu i en donar suport a les 3.000 entitats socials catalanes que agrupa la Taula del Tercer Sector per fer aquesta transició.

• Nova modalitat de concertació de serveis socials amb el Tercer Sector: D’acord amb les noves directives europees de contractació pública de febrer de 2014, la Taula del Tercer Sector li ha demanat al President Puigdemont que la Generalitat lideri una modernització de l’actual sistema de concertació de serveis socials amb el Tercer Sector, per mitjà de la introducció d’aquesta nova modalitat contractual en la Llei catalana de Serveis Socials.

En la reunió d’aquest dijous amb el president Puigdemont, la Taula del tercer Sector també ha manifestat la seva preocupació pel ràpid impuls i concreció de les mesures acordades en el Pla de xoc. També ha manifestat al President el seu interès i voluntat per fer aportacions al procés constituent que viu el país, com a agent social de referència en l’àmbit de les polítiques socio-econòmiques i de benestar.