Una pedra a la sabata
L’inacabable conflicte entre Estat i Generalitat pel traspàs dels fons del 0,7% de l’IRPF dificulta unes relacions entre el Tercer Sector català i l'espanyol que, si aquest tema se solucionés, esdevindrien més fluïdes.
Des de fa més de vint anys les relacions entre el Tercer Sector català i l'espanyol estan enrarides a causa del conflicte per la gestió i la distribució dels recursos (uns 200 milions d'euros anuals) dels fons provinents del 0,7% de la declaració de la Renda per a finalitats socials. Un conflicte que, des de finals dels anys 80, enfronta la Generalitat amb el Govern central i que, recurs rere recurs, ja ha generat 13 sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, totes elles favorables a les tesis del Govern català.
La darrera sentència és de fa poques setmanes, i en ella el Tribunal Suprem tornava a donar la raó a la Generalitat en uns termes semblants a les sentències anteriors, malgrat que el recurs feia referència a un sistema de bases totalment nou que l'Estat havia articulat l'any 2013 justament com a resposta a la dotzena de sentències desfavorables anteriors.
El conflicte té relació amb les competències exclusives de les Comunitats Autònomes en matèria d'intervenció social, reconegudes en la Constitució espanyola, però també amb la manca d'equitat territorial en la distribució que l'Estat n'ha vingut fent fins ara. Això vol dir que. no només l'Estat no ha atès les exigències de distribuir anualment aquests recursos entre les diverses Comunitats Autònomes, sinó que en fer-ho ell de forma centralitzada tampoc no ha atès les peticions d'aplicar criteris de distribució objectius i justos entre els territoris. En el cas català, això significa any rere any, que Catalunya rep per a programes socials molt menys -pràcticament la meitat- del que aporten els contribuents catalans que lliurement marquen la casella de fins socials en la Declaració de la renda.
Reconèixer les competències autonòmiques, complir les sentències i, per tant, territorialitzar aquests recursos és l'únic camí raonable. Al igual que s'esdevé amb tota normalitat en tants altres àmbits en què la gestió i les competències són de les Comunitats Autònomes. Fins que l'Estat no doni aquest pas, i les entitats del Tercer Sector estatal ho assumeixin, aquesta pedra a la sabata seguirà enrarint i dificultant unes relacions entre el Tercer Sector català i l'espanyol que haurien de ser molt més cordials, fluïdes i col·laboratives