Entrevista a Anna Folch, presidenta d’UNICEF Catalunya.

1.- El desembre UNICEF Catalunya van entrar a formar part de la Taula del Tercer Sector. Què pot aportar UNICEF a una institució com la Taula?

A UNICEF Comitè de Catalunya treballem per generar i compartir coneixement sobre la infància i els seus drets i alhora per aconseguir millores en les polítiques públiques i canvis concrets en la vida dels ciutadans menors de 18 anys de Catalunya. Aquesta capacitat d’anàlisi i propostes en temes d’infància, així com l’experiència internacional esperem que sigui la nostra contribució a la Taula i, en especial, a la PINCAT, amb la que ja tenim bones experiències de col·laboració i treball conjunt.

2.- La major part del vostre pressupost es destina a cooperació internacional per millorar la situació de la infància en altres països. Com vinculeu el vostre treball sobre la situació de la infància a Catalunya amb la realitat molt més difícil que pateixen altres països?

UNICEF té el mandat de Nacions Unides de donar a conèixer i avançar en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant arreu del món i ens preocupen de la mateixa manera les vulneracions de drets a qualsevol lloc. Està clar que són realitats diferents i que no és el mateix estar en un entorn de supervivència vital en conflictes, emergències o fams que en un entorn amb certes condicions de benestar. En cada situació poden estar en joc drets diferents i, al capdavall, el treball d’UNICEF és procurar que tots els nens i nenes puguin exercir tots i cadascun dels seus drets i comptin amb les millors condicions per desenvolupar-se i assolir el màxim benestar.

3.- UNICEF Catalunya va proposar aquesta tardor al Govern català la creació d’una nova prestació de 100 euros mensuals per a famílies amb fills a càrrec entre 0 i 17 anys que viuen sota el llindar de la pobresa. Perquè la veieu necessària? Quina resposta vau obtenir del Govern?[1]

La mesura d’una prestació per als infants en situació de pobresa va en la línia de fer efectiu el seu dret a un nivell de vida adequat. A Catalunya 3 de cada 10 infants viuen en situació de pobresa i seguim sense tenir polítiques públiques específiques que tinguin per objectiu combatre-ho de manera eficaç. Assegurar rendes suficients a les famílies amb infants és fonamental. Com és lògic, els països amb menys inversió en infància són els que tenen més pobresa infantil i Catalunya està a la meitat de la mitjana de la UE en suports a les famílies i infants (0,9% i 2,2% respectivament). Vam estimar que una prestació de 100€/mes per als 400.000 infants que viuen per sota el llindar de la pobresa a Catalunya permetria reduir un 20% la taxa de pobresa infantil. De totes maneres, el posicionament d’UNICEF és la defensa d’una renda bàsica d’infància de caràcter universal que reconegui els ciutadans menors d’edat com a subjectes i titulars de drets i, alhora, com un bé col·lectiu. 

La Consellera Neus Munté va tenir bona disposició en escoltar la proposta i va visitar-nos per parlar-ne. Compartia el plantejament, si bé va identificar com un gran obstacle els 460 milions d’euros que havíem estimat que costaria una mesura d’aquestes característiques. Entenem que és un treball a mig termini que demana un canvi de prioritats pressupostàries.

4.- UNICEF també ha reclamat que s’impulsi un Pacte per la Infància a nivell estatal. Quines millores en les polítiques públiques hauria de contemplar aquest Pacte?

El Pacte d’Estat per a la Infància que UNICEF va plantejar el juny passat té una clara similitud amb el Pacte de Toledo que ja fa uns anys va permetre construir un consens i unes mesures i pressupostos per a la protecció social dels majors de 65 anys. Avui, més de 2,5 milions de nens i nenes arreu d’Espanya viuen en situació de pobresa hipotecant les seves vides i el model de la societat en conjunt, cada vegada més desigual, menys formada i amb menys infants. És urgent blindar els drets dels ciutadans menors de 18 anys i prioritzar, per un costat, la lluita contra la pobresa infantil, entre d’altres amb garantia de rendes a les famílies amb fills, i per l’altre, avançar cap a una educació equitativa i inclusiva des de la primera infància.

5.- I del Pacte per la Infància a Catalunya, signat ara fa un any i mig, quin balanç en feu?

Juntament amb altres entitats, des del 2010 a UNICEF vam promoure que Catalunya es generés un debat sobre el paper social de la infància per tal d’establir un marc de referència amb principis i prioritats clares i compartides, com un mecanisme per fer avançar la Convenció sobre els Drets de l’Infant. El balanç, a dia d’avui, tal com hem dit en altres ocasions[2], és agredolç: el Pacte no va servir per consensuar línies estratègiques i metes polítiques i blindar-ne els pressupostos per fer-les possible, tal com esperàvem. En canvi, sí que ha comportat una dinàmica de treball entre diferents departaments de la Generalitat i entitats diverses de múltiples àmbits.

6.- La participació infantil és un dels àmbits de millora de les entitats socials que treballen amb infants i joves. Hi esteu d’acord? Com caldria avançar en aquest objectiu?

Efectivament, la plena participació dels nois i noies és un deute pendent que tenim com a societat. Existeixen iniciatives i òrgans des dels quals alguns col.lectius infantils i juvenils poden expressar les seves opinions però poc sovint tenen repercussió en les decisions o polítiques sobre temes que els afecten directament. Un punt de partida per avançar en aquest objectiu de forma integral seria prendre consciència de que com a dret i com a un dels principis de la Convenció, tenim l’obligació d’assegurar, per un costat, les condicions i les oportunitats perquè els nens, les nenes i els adolescents puguin expressar el seu parer lliurement i comptant amb la informació adequada. I per l’altre, aprendre a escoltar-los com a ciutadans que són, la qual cosa, des d’una perspectiva de drets, significa tenir en compte i considerar molt seriosament les seves opinions, i en tots els àmbits de la vida quotidiana d’un infant: la família, escola i comunitat.