"Se'ls nega ser ciutadanes de ple dret"

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat avui ‘Les barreres a la participació política: una qüestió de democràcia i cohesió’, l’últim dossier del cicle ‘Catalunya Social’. El document ha estat elaborat per Jordi Pascual, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de  Barcelona, professor associat de la Facultat de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i professor consultor als Estudis de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya, i també ha comptat amb la col·laboració del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya. 

El nou dossier de la Taula explica quines són les principals barreres amb les quals encara es troben determinats col·lectius a l’hora d’exercir el dret a la participació política, entès com el dret a la participació electoral i a la participació ciutadana (prendre part en la gestió dels afers públics). Aquests obstacles són evidents per a les persones amb discapacitat, les estrangeres en situació administrativa irregular, les que no tenen llar, les privades de llibertat, infància i adolescència i gent gran que tenen greus dificultats per participar en la vida política.

“Vulnerar un dret és no reconèixer l’altre com a igual i és el que continua passant amb el dret a la participació política, cabdal per sentir que formes part de la comunitat i implicar-te en tot allò que passa al teu voltant” ha lamentat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, que reclama a les Administracions que exerceixin la seva responsabilitat i resolguin aquesta assignatura pendent. “No podem parlar d’una inclusió real, si seguim negant a aquestes persones ser ciutadanes de ple dret. Els i les governants han de tenir la valentia i la voluntat política d’afrontar-ho perquè aquesta vulneració demostra quina és la salut de la nostra democràcia i no és bona en el moment que es discrimina a una part important de la nostra societat”.

El debat s'ha centrat en el testimonis de primera mà de persones que han d'afrontar aquestes barreres i que reclamen que els assegurin aquest dret. "Les persones amb discapacitat intel·lectual necessitem suports per anar a votar" posa com a exemple Sergi Moncunill, membre del consell de participació de persones amb discapacitat de Dincat que retreu a les Administracions que no se les tingui en compte. "Es parla de nosaltres i dels nostres problemes, però no es compta amb nosaltres" avisa Moncunill. La mateixa reivindicació ha plantejat Pilar Recha, persona usuària de la Fundació Amics de la Gent Gran (Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya - FATEC). "Sovint sentim que se'ns menysprea, que som invisibles. Que escoltin les persones grans és essencial perquè tenim experiència i moltes idees". "Quedem aïllades de la societat per la falta de documents. Si no tenim la nacionalitat, no podem votar, però nosaltres vivim aquí, comprem i paguem impostos, també podem escollir els nostres representants polítics" exposa Jackeline Marín, persona usuària del CRI La Llavor, Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona (Associació Sant Joan de Déu Catalunya) que denuncia com les persones estrangeres tenen fortament restringits els drets polítics.

L'informe també recull diverses propostes per garantir aquest dret, com garantir l’accessibilitat (física, cognitiva, sensorial i comunicativa), trencar amb els prejudicis que encara pesen sobre aquests col·lectius i que fan que es vegi una persona amb discapacitat, un infant o una persona gran com a no aptes per a la participació política; augmentar l’acompanyament a aquests col·lectius per empoderar-los i formar-los perquè coneguin els seus drets i reconeguin les seves necessitat i promoure la participació activa en el seu entorn, entre altres.