L’augment de les dones en el mercat laboral no està disminuint les desigualtats de gènere

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat ‘La pobresa en les dones: el precari equilibri del treball i la conciliació’, el nou dossier ‘Catalunya Social’ ha estat elaborat per M. José González, professora agregada al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc) i del Centre d’Estudis de Gènere (CEdG) del mateix departament.

El document posa el focus en les desigualtats de gènere que pateixen les dones al mercat de treball i que estan estretament lligades amb les desigualtats que hi ha en l’àmbit familiar i personal i, de retruc, en el risc de pobresa i exclusió. Ho fa a partir de l’anàlisi de l’impacte de les dues últimes crisis socioeconòmiques, la del 2008 i la de la Covid-19. Algunes de les conclusions són:

- L’augment de les dones en el mercat laboral no ha disminuït les desigualtats de gènere. En els últims 20 anys, hi ha hagut un increment sostingut de l’ocupació de les dones (25-45 anys) amb fills/es. L’any 1999, la taxa d’ocupació era només del 47% i el 2021 és del 72%, 25 punts més.

- La bretxa de gènere no ha millorat a causa del rol de gènere. Els mandats tradicionals de gènere encara impregnen el comportament laboral d’homes i dones i implica que hi hagi una major proporció de dones a les feines no remunerades. Tot i que les dones amb fills/es han augmentat l’accés al mercat de treball són aquestes les que majoritàriament continuen adaptant la feina a les necessitats de la família. El 43% de les dones (16 anys i més) està en situació d’inactivitat, de les quals el 28% argumenta la necessitat d’atendre el treball domèstic i les cures a la llar (INE, 2021). 

- Les diferències de gènere augmenten el risc de pobresa i exclusió i de dependència econòmica. Les dones tenen més feines a temps parcial, salaris més baixos i més risc d’abandonar el treball per atendre les necessitats familiars. Durant els anys de recuperació econòmica (2014-2019) es va reduir significativament la bretxa de pobresa segons gènere, però, en els darrers anys hi ha una repuntada. Ara és del 22% en les dones vs. el 17% en els homes (últimes dades INE, 2020).

Pel que fa a l'impacte de la Covid-19 en les dones, l'informe recull les conseqüències de la pandèmia:

- Més dones fora del mercat laboral. 

- Els homes s’han implicat més en determinades tasques domèstiques i de cura, però, aquesta implicació s’ha donat sobretot durant el confinament i les quarantenes i sempre per sota del nivell d’implicació de les dones. 

- S’ha fet visible les febleses del sistema de protecció social i les conseqüències que té en les dones.

Per això, el dossier planteja 5 propostes urgents per reduir les desigualtats de gènere:

1. Racionalitzar els horaris laborals i les jornades de treball. El fet de reduir-les al voltant de les 35 hores/setmana facilitaria un millor repartiment del treball i una millor gestió del temps de treball i personal i familiar, sempre que es garanteixi que aquesta política del temps s’aplica a totes les categories laborals sense distinció del gènere. També s’haurien d’afavorir les jornades intensives perquè la compactació allibera temps per dedicar a la vida personal i familiar i perquè ajudaria a reduir les feines a temps parcial i la reducció de les jornades laborals per cura d’infants.

2. Crear polítiques de família amb compensació salarial que eliminin el biaix de gènere perquè, per exemple, la reducció de la jornada laboral per cura d’infants fins als 12 anys està comportant una pèrdua salarial i és una mesura a la qual s’acullen principalment mares. 

3. Crear permisos remunerats per a la cura d’infants menors d’edat, estructurades a partir d’un paquet de dies a l’any de lliure disposició i de reduccions de la jornada laboral remunerades. És una mesura que fomenta la corresponsabilitat perquè és igual d’atractiva per a pares i mares.

4. Invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil, blindades als cicles econòmics. Com l’escolarització pública de qualitat dels 0 als 3 anys; àpats, llibres i material escolar gratuïts, o finançat d’acord amb la renda familiar, durant l’educació obligatòria. Aquestes polítiques de retruc fomenten l’ocupació de les dones, la igualtat de gènere i la igualtat social.

5. Incentius (subvencions a la contractació o reduccions en la declaració de la renda) per a la contractació formal de cuidadors/res a domicili i treballadors/res domèstiques per afavorir la regularització d’un sector molt necessari.