La Llei per fer front el sensellarisme s'ha tornat a registrar al Parlament amb el suport de la majoria de grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular - Defensem la Terra) després que decaigués l'any passat a causa de la convocatòria d'eleccions anticipades.
El document pretén fer una aproximació de com les desigualtats territorials, en les seves múltiples formes, impacten en la realitat de les persones i el seu accés als drets.
El dossier explora les diferències entre els entorns urbans, metropolitans i rurals, i fa una aproximació de com afecten les diferències territorials en l’accés o l’ús dels sistemes de protecció social a les persones en termes de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.
En relació a la situació de les persones sense llar a l'aeroport de Barcelon:
· Considerem que és inacceptable haver normalitzat la situació d’aquestes persones sense llar i no haver previst un dispositiu d’acompanyament social amb alternativa de pernoctació prèvia a l’anomenada “prova pilot” que els deixa al ras.
· Apel·lem a la responsabilitat del conjunt de les administracions públiques perquè totes tenen l’obligació de garantir els drets humans i apuntem que la situació de millora econòmica no s’està traduint en la millora del benestar de totes les persones.
Apel·lem a la responsabilitat del conjunt de les administracions públiques perquè totes tenen l’obligació de garantir els drets humans i evidenciem que el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, aprovat el 2022 i que finalitza aquest any, no s’ha desplegat del tot i, per tant, no està donant resposta a les situacions de sensellarisme que s’incrementen i es cronifiquen.
'Bonança econòmica i malestar social: com s’entén?' és la jornada que ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) organitza el dimarts 18 de març de 10:30h a 12:30h al Palau Macaya. Serà una conversa amb el sociòleg i investigador José Antonio Noguera amb que s'abordarà la dissonància entre creixement econòmic i estancament social a partir de les dades de la publicació Radiografia INSOCAT - Enquesta de Condicions de Vida 2025, que la federació presentarà durant l’acte.
Són mesures que han demostrat ser efectives, que han desplegat la majoria de països que han volgut lluitar contra la pobresa infantil i que compten amb precedents al nostre país, molt sovint liderades per entitats socials.
Aquest és el resum executiu de l'agenda, que proposa 10 polítiques públiques orientades a aconseguir aquest objectiu.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya fa un primer balanç sobre l’Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT 2024 que actualitza les dades de pobresa, exclusió i desigualtat a Catalunya. Segons IDESCAT, la taxa de pobresa o exclusió social (AROPE) se situa en el 24%, només 4 dècimes per sota de l’anterior enquesta (24,4%).