L'augment del preu dels lloguers i la insuficient redistribució de la riquesa agreugen l’estancament social

Malgrat el creixement d’algunes dades macroeconòmiques, la pobresa i les desigualtats socials continuen enquistades a Catalunya. És una de les realitats més preocupants que posa de manifest la nova Radiografia INSOCAT – Enquesta de Condicions de Vida 2025, publicada per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i que s’ha presentat aquest matí al Palau Macaya de Barcelona.

Tot i que s'observa una petita disminució de la taxa AROPE (At Risk of Poverty or Exclusion) des del 2020, 1 de cada 4 persones continua vivint en risc de pobresa i exclusió de manera persistent i cronificada a Catalunya. Les dades, però, no mostren tota la realitat perquè “deixen fora situacions com les persones que no tenen llar o que no estan empadronades”, tal com ha recordat Teresa Bermúdez, vocal de pobresa d’ECAS: “Hi ha una pobresa invisibilitzada que no recullen les dades que, si es tingués en compte, faria augmentar aquestes xifres”.

Una economia que creix, però una pobresa que persisteix

Els indicadors macroeconòmics milloren davant la cronificació social de la pobresa. L'atur, que s’ha reduït en els darrers anys -del 23,1% el 2013 al 8,9% el 2024-, contrasta amb dades com la pobresa en el treball, que es manté estable en el 10%: “tenir feina no garanteix unes condicions de vida dignes”, ha afirmat Bermúdez.

Al mateix temps, la desigualtat s'ha consolidat: el 20% de la població amb més ingressos guanya 4,6 vegades més que el 20% amb menys ingressos, aquest desequilibri es reflecteix en la dificultat creixent per accedir a necessitats bàsiques com l'habitatge, l'energia i l'alimentació.

L’habitatge, factor clau en l’empobriment

Un dels factors determinants d'aquesta situació és l'accés a l'habitatge, que s'ha convertit en un dels principals generadors de pobresa en les darreres dècades. Com mostra la Radiografia INSOCAT, el risc de pobresa entre les persones que viuen de lloguer és del 29,8%, gairebé tres vegades superior al de les persones que viuen en règim de propietat (11,4%).

Aquestes xifres evidencien que l'encariment de l'habitatge, especialment del lloguer, està expulsant moltes famílies cap a situacions de vulnerabilitat econòmica i exclusió social. De fet, “el lloguer mitjà a Catalunya ha augmentat un 56% en l'última dècada, mentre que els salaris només han crescut un 20%, provocant una pèrdua de poder adquisitiu que limita greument la capacitat de consum i estalvi de la població”, segons Bermúdez.  

La pobresa no afecta tothom igual

Aquesta cronificació de la pobresa i estancament social no afecten a tothom per igual: la població infantil és la que més risc pateix, i el 33,8% dels menors de 18 anys estan en risc de pobresa. És la franja d’edat on la taxa AROPE més empitjora.

Cal recordar que les menors d’edat que pateixen pobresa viuen en famílies on els seus integrants també en pateixen: “sabem que la pobresa es perpetua de generació en generació, és hereditària, i que els infants que avui pateixen pobresa, probablement el dia de demà seran adults que també la pateixin”, ha remarcat Teresa Bermúdez. De fet, la infància i l’adolescència són la població que menys es beneficia de les transferències socials: poc més d’un 10% surten de la situació de risc després de rebre les ajudes socials, mentre que aquestes treuen gairebé un 23% de la població de la pobresa.

Mesures per pal·liar-ho

La mala redistribució de la riquesa passa, entre d’altres, per un canvi en la fiscalitat. Segons el sociòleg i investigador José Antonio Noguera, que ha participat en l’acte en una taula de diàleg amb Mariona Puigdellívol, directora general d’ECAS, el sistema fiscal “no és prou redistributiu. Hem d’anar cap a una fiscalitat més generosa, i si no es canvia aquest model és perquè fer-ho és impopular”.  

Segons Noguera, algunes de les mesures que poden tenir marge d’oportunitat per la seva transversalitat són millorar el sistema de prestacions, incloent-hi el complement salarial i una prestació universal per criança; millorar també la cobertura de les rendes mínimes i compatibilitzar ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania amb les rendes de treball, entre altres.