Més del 12% de les persones amb feina viuen en la pobresa

L'informe INSOCAT 15 'Vides precàries, drets vulnerats' recull que el model actual aboca a la precarietat en l'habitatge, el treball i les necessitats bàsiques. 

Contenido
Izquierda

El 12% de la població catalana amb feina viu en situació de pobresa, una xifra que va en augment des del 2009, quan se situava en el 10%, segons recull l'últim informe INSOCAT d'ECAS sobre la precarietat laboral. La inalterabilitat de les taxes de pobresa i exclusió social en la darrera dècada reflecteix el caràcter estructural de la precarietat i l’enquistament del fenomen: un 25,9% de la població catalana pateix pobresa o exclusió, la qual cosa es tradueix en una vulneració sistemàtica dels seus drets socials. Necessitats tan bàsiques com l'habitatge, els subministraments, l'alimentació o el treball no són accessibles per a bona part de la població. "Ni tan sols tenir feina és garantia d'uns ingressos mínims per a una vida digna. El treball ja no és l'integrador social que havia estat tradicionalment" ha afirmat Xavier Orteu, membre del Consell assessor de l'INSOCAT 15, 'Vides precàries, drets vulnerats', a la presentació de l'informe aquest matí al Hub Social de Barcelona.  

En l’estancament de les xifres de pobresa i exclusió s’observa una especial incidència de les llars amb baixa intensitat de treball i amb privació material severa. Entre 2009 i 2021, les llars amb baixa intensitat de treball passen del 5,6% al 9,5% i la privació material severa es triplica, del 3,1% al 9%. En canvi, algunes de les xifres relacionades amb les condicions econòmiques i laborals de la societat, com són l'atur, el PIB o el salari brut anual mitjà, han experimentat una evolució equilibrada, i fins i tot positiva, en l'últim any. Les realitats domèstiques, afectades per les tendències inflacionàries actuals, ens mostren que això no s'ha traduït en una millora de les condicions de vida, abocant a la precarietat a les persones que fins i tot tenen feina, i dificultant enormement que es puguin satisfer les necessitats presents i de projecció vital. "Hi ha un desequilibri sistèmic entre els indicadors socials i les dades econòmiques. Ni les transferències socials ni el mercat laboral aconsegueixen revertir les situacions de cronificació de la pobresa" afirma Quim Brugué, coautor de l'informe INSOCAT d'ECAS 15 i investigador de la Universitat de Girona. 

L'estudi apunta que els col·lectius més afectats per aquest model de desequilibri econòmic i social són les dones, els menors de 24 anys i les persones migrants. La pobresa en el treball, derivada en part per l’elevada temporalitat i les condicions precàries, no només té efectes en les condicions materials i econòmiques de les persones, sinó també en la seva salut mental. Les feines absorbents, i sovint mal pagades o amb condicions inestables que no garanteixen els drets dels treballadors i treballadores són un element que, en part, expliquen que el 9% de la població catalana major de 15 anys pateixi depressió.

L'informe proposa que les polítiques de caire universal conflueixin amb d’altres específiques destinades als col·lectius més castigats, polítiques de gènere, derogació de l’actual Llei d’Estrangeria que nega els drets més bàsics a milers de persones, a banda de la regularització administrativa i de l’accés al padró i de la gestió dels fluxos migratoris i les polítiques d’acollida i integració, i també cal millorar les rendes familiars, que s’han desplomat un 6% en el primer semestre de l'any, a través de mesures com la regulació fiscal i dels mercats o la reducció dels costs dels béns de primera necessitat com l'habitatge, entre altres.

Derecha